31 d'octubre de 2005
Sense categoria
3 comentaris

HUMOR D’AMOR

DE NIT, AMB LES FINESTRES OBERTES

Segur que ets tu, Aràlia, que m’envies aquest crepuscle que no s’acabe mai la nit dels morts, de les castanyes i els aglans, dels panellets i els bunyols, dels rosaris de carabassat amb una nineta aferrada.

I amb la lentitud de la baixada de la llum, una lentitud gris sense ni una pinzellada de rosa, una lentitud finalitzadora, acompanyes, Aràlia vivificant dins els braços d’E. N., càlida amb la verga d’E. N. dedins, riallera i fonda, acompanyes unes calideses humides, amb les pudors vegetals de la fermentació de les fulles podrides que s’acaramullen pels racons del jardí, als caminals, damunt l’aigua del safareig i entre els crulls d’una persiana de fusta, amb una falsa calor que em desarma totalment.

No creguis que aquesta malaltia que m’habita, aquest enyor tan fort, m’atura les ganes d’escriure. Tot sovint m’agafen les ganes de fer feina. Pos un poc d’ordre a la meva taula invadida pels llibres, les revistes i aquelles andròmines de les quals no em puc separar. Un arxivador de fusta amb una foto teva a L’Havana, un fòssil que vaig dur del Sahara, una frase escrita amb cal·ligrafia lluent, un flascó de perfum en una ampolleta florentina amb unes flors de mosaic molt cursis, una ploma Mont-Blanc d’argent, un saquet amb llavors de maria… No és una feina d’unes hores, ni d’un dia. Un matí prepar la plagueta MateuC. amb aquell paper que deixar lliscar tan bé la tinta, amb molta de suavitat i rapidesa, un altre horabaixa pos ordre en els roller-balls, les dues plomes, els rotuladors i els bolígrafs. M’agrada trobar unes eines preparades de molts diverses castes per la meva feina d’embrutar paper. I arriba el dia en què em pos de bell nou a escriure. Sent primer un gran silenci, un dolç i transparent silenci que m’enrevolta. Torn a trobar la meva raó de viure.

Ja saps que Valery Larbaud és una de les nostres interseccions i a tu, Aràlia, sempre t’han agradat les escriptures on el pastiche dóna joc a la llengua.

Intent viure, Aràlia, font d’escriguera…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!