UNA OLOR ÉS UNA BOMBA, PITJOR
“En la desigual batalla que l’argument lliura amb els personatges, aquell, de vegades, agafa una venjaça covard. Quasi totes les novel·les es debiliten cap al final. Això passa perquè l’argument demana una conclusió. I per què és necessària? Per què no existeix una convenció que permeti al novel·lista acabar quan s’avorreix? Per desgràcia ha d’arrodonir les coses i, normalment, mentres ho fa els personatges perden vida i la nostra impressió final és que agonitzen.”
Forster
Quan Pere Antoni em digué que, segons les seves darreres investigacions, George Sanders s’havia suïcidat a l’hotel Formentor, vaig pensar en aquelles festes de cap d’any, que t’agradaven tant, Aràlia, en una cambra que pegava just damunt el Club dels Poetes.
El carrer florentí, via della Scala, 16, estava just darrera el nostre hotel Excelsior estimat. Et veig amb un camiser de seda lilosa comprant en aquell Laboratorio Officina –creat pels frares dominics el 1221– totes les teves essències més secretes: la d’ambre, la de taronja, la de muguet, la de rotaboc, la de magnòlia, la de retama, la de vetiver, la de violeta, la de rosa, la de pot-pourri, la d’espígol, etc.
Tota una col·lecció d’olors per cadascuna de les teves emocions.
La cambra sobre el Club de Poetes i de les ones va ser l’inici d’aquell sadisme teu, dur i infantil alhora, que em permetia imaginar-me els plers de les dones gregues que havien de seduir els homes que anaven de putos, que els havien de mostrar les inacabables sensacions que un cos femení és capaç de crear.
L’hotel Formentor demana hores de rememoració i d’escriptura. Emperò estic cansat i els darrers esdeviments m’han flagel·lat l’ànim.
Agafaré una ampolleta vermella amb unes gotes de Peau d’Aràlia i esnifaré fins que esclati.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que la ficció no faci traidora la realitat. George Sanders és suicidà a Castelldefels, d’enyorança després de vendre casa seva a Mallorca, devora Es Pou Bó, a Gènova.AM.Hi ha qui vol que nos heu hem passem tot, si no per les raons de un extrem per les de l’altre, així es justifique abdos extrems. La qüestió és que qualsevol idea extrema és bona per anar passant. Per fer-no empassar amb la marginalitat.