Què dirien Guillem d’Efak i Ovidi Montllor de la detenció de Xirinacs?
Mentre assajavem la Bonet i el plagueter les diccions i les cançons d’Ovidi i de Guillem no em podia treure la imatge d’un eremita de setanta-quatre anys empresonat a Can Brians, on vaig anar a parlar amb els presos el 1995 quan vaig ser l’escriptor del mes.Per cert record que em dugueren a una zona supercutre de pavellons en què em vaig gelar de fred.
He fet un parell de crits de llibertat entre cançó i cançó. Maria del Mar Bonet m’ha dit que podíem grafitejar-los després d’un poema de l’Ovidi que parla d’un home just tancat a la presó.
Quan he mirat Vilaweb a les nou i mitja després de l’assaig he tingut l’alegrià i l’alè: Xirinacs amollat, Xirinacs alliberat!
Semblava que havíem tornat als setanta com diu l’amic Partal.
Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!
Necessitam les tres coses!
Coses?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta és la primera frase del Pasiones romanas de na Mari Pis:
"Aunque ha llegado al aeropuerto con tiempo suficiente, este hombre no subirà al avión"
Sense comentaris…
… i no t’oblidis de l’apostil·la de l’eslògan: i una dona cada dia!