Ha estat l’espectacle del dia.
Un arbre entre arbres.
Un hortet de conte entre trasts amb materials de construcció d’il·legalitat permesa.
L’he mirat i l’he vist vermell de cireres.
Els ramissons de flors tenien un blanc emmidonat.
M’he vist davall com en la cançó de Manel, quan féiem segon de Biològiques a la Central de Barcelona, i ell acabava de fer «Sota un cirerer florit».
I no queia cap pètal.
I no he pogut fer cap metàfora de flòvies de neu.
I no he pensat en mestre Xejov.
I només veia cireres, i menjava cireres, i duia taques de cirera pertot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest ets tu, amic, encirerat, entotrojat, viu i portador de vida poètica…tan necessari.