UN RETRAT NO AJUDA A RECORDAR
Vius en el cor de la irrealitat i la il·lusió. No et tems de res que no sia el teu entorn. Dius: I am not what I am. Quedes molt tranquil·la com si haguessis fet un ou de dos vermells. L’anatomia de l’acte creador és el teu sexe. Vaig darrera tota la fantasmàtica que em deixares després del darrer incendi. Els teus moviments felins em deixondeixen. Em fan créixer i moure. Dansar a les totes.
Grans són els deserts i tot és desert / Gran és la vida, i no val la pena que la vida sia. M’has enviat un cel amb aquests versos i res pus. Pessoa és l’únic que conserves dels meus besos, dels dibuixos jeroglífics de la meva llengua.
Intens, espasmòdic, anorreador. Espai buit davant el meu ser, però ets tu, Aràlia, situada al meu darrera, que m’empenys. Aquesta vida és terrorífica, rabiosa, tan insuportable com els talls de gilet que em feies cop en sec.
Llegesc la Doctrina de la ciència de Fichte.
Panteix!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El dificil és compartir, compendre, viure amb respecte per deixar viure. L’arrossegament mediàtic i metafisic fa que sols és reste el pensament pur i ambivalent.
Però forma part del coneiximent.
El casc del cosac duu un estarinyador a sobre i l’homonet que ho porta és un gegant de clavaguera, amb extenssions.
Els jocs dels cossos i les interaccions dels membres unten la pelussa i amollen plomatigó als darreres, com una moto que fuig.
Aràlia, Aràlia.
ENTOTSOLAT ensum la lletra i xuclo les à que tenen el regust de la tinta electrònica que raja de les llàgrimes de l’escriptor manual.
ENYORA LA TINTA encalça els mots que volen com a pedres rodones, travelant, pels hipermercats dels sabers i els delits.
AI LES POLSERES, els COBLES DEL BOU que pixa petroli i encen els estels.
QUIMET Caldentey
En públic?
Doncs ens trobarem a la barricada, company.