BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Setze mesos sense Josep Palau i Fabre

Publicat el 25 de juny de 2009 per aniol

Amb un parell de dies de retard, recordem en Josep Palau i Fabre en un dels seus refugis personals que va trobar tot just arribat de París: Grifeu.

Il·lusionat, he cercat a l’Enciclopèdia Catalana l’entrada Grifeu i tot just diu això: Nucli del municipi de Llançà (Alt Empordà).

En efecte, Grifeu pertany a Llançà i és un grup de cases disperses per la muntanya ajuntades en urbanitzacions. El seu nucli central és la platja de Grifeu on hi ha un passeig marítim que ha rebut el nom justament de Passeig Marítim Palau i Fabre. A l’entrada d’aquesta platja trobem un monolit amb un poema d’en Palau i la tarja commemorativa del Passeig(veure foto). Tots els estius en Josep Palau i Fabre hi anava a nedar a la platja de Grifeu. Fins i tot, quan ja  anava amb cadira de rodes, va trobar el suport de molts banyistes que el van ajudar a dur la cadira fins a la riba on ell, extasiat, s’hi va capbussar.

A les seves Memòries, Palau i Fabre té un escrit intitulat Foc sense llar. En ell ens explica com hi va anar a raure a Grifeu. És interessant, però, veure la relació d’en Palau amb el fet de tenir una llar. I tots els llocs que li agradaven tenen mar. Tot parlant d’Eivissa diu:

Eivissa va restar durant molt de temps en la meva vida el Paradís Perdut. A Eivissa vaig entrellucar-hi per primera vegada la possibilitat de tenir-hi una caseta, o un molí, quatre parets […]; el miratge d’Eivissa continuava despert en la meva ment.

Fixeu-vos que diu Palau quan recorda passar per aquelles platges remotes de la Costa Brava camí de París:

En anar-me’n a París, encara recordo que des del tren, en passar per davant de les platges de Grifeu, Garbert i Colera, hi vaig albirar alguna construcció diminuta vora el mar. Si en aquell moment arriben a oferir-me una d’aquelles barraquetes a canvi de renunciar a la beca que tenia i seguir fins a París, estic segur que accepto l’oferta.

En paraules del propi Palau, no sé sap del cert si cap a 1957 o 1958, un amic personal, Pere Folch, li va proposar comprar a mitges una parcel·la de 500 metres quadrats “al capdamunt de tot de la Costa Brava on comencen una urbanització“. Al cap d’un parell d’anys, Folch venia la seva meitat a Palau, el qual afirmava: “Així vaig esdevenir propietari per primera vegada“. El que se’n diu propietari no va ser fins al 1961 quan per fi s’escripturava com a seu aquell terreny, una possessió polèmica fins i tot en termes materno-filials. Tanmateix, tenia el terreny, però sense diners per construir. La sobtada mort del seu pare li va permetre rebre una herència i fer un petit disseny d’una petita caseta.

Escriu Palau: “Hi vaig dormir per primera vegada el 21 d’abril del 1962, quan estava per acabar. Era el dia que jo complia quaranta-cinc anys…“.

La caseta de Grifeu és tan important per a en Palau que no dubta a citar-la com un dels tres factors decisius per a la seva tornada a Catalunya: “[…], el fet de posseir un terreny a la Costa Brava i els diners per fer-m’hi una caseta, per petita que fos, que em permetés treballar i viure independentment, sense haver de demanar favors a ningú, […]“. Ho podeu trobar a El retorn, I; El Monstre; Obra Literària Completa II.

La casa de Palau i Fabre a Grifeu es deia (es diu) L’Alba. Algú hi ha estat? Algú la vista? Algú té alguna fotografia? Si algú sap algunes coses més de la relació  i la estança de Josep Palau i Fabre a Grifeu, que ens ho faci saber.

Foto de Josep Palau i Fabre a Grifeu

sergi borges


  1. Desconeixia que en Palau i Fabre tenia casa a Grifeu, i mira que he anat un munt de vegades a banyar-me en aquesta platja !!  M’agradat molt aquest apunt i saber la història i ara més que mai m’hi trobaré molt a gust quan torni aquest estiu. Bé, jo només hi vaig per un cap de setmana. Crec, però, que gent de Figueres podríen informar-te de més coses. De fet, els figuerencs sense cotxe, sempre anàven a Grifeu a la platja, perque agafar el tren els era molt pràctic i fugíen una mica de Roses on hi havia molta gent.
    Bon vespre Sergi ! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.