Plagueta de Bord

La notícia, no per anunciada, és menys brutal i imprevista.
Entr al cotxe. Migdia de diumenge u de març de 2009, Catalunya Ràdio es posa automàticament. I la veu freda d’un locutor em diu que, Pepe Rubianes, amic de l’ànima, t’has mort.
I t’he vist riure, i t’he vist fent un monòleg pòstum i íntim, ple de sarcasmes i crus i llixiuets corrosius, on deixaves esbatussats els dolents de tot el món social que ens enrevolta.
Quan sortia dels teus xous em feia mal la panxa de riure.
Quan anàvem a sopar em feia mal la panxa de riure.
Quan ens trobàvem em feies esclatar, fins i tot en els darrers temps quan jo em posava a plorar en deixar-te. I tu m’havies regalat com sempre una grapada de rialles, una grapada de festa.
Em provocaves, amb aquesta saviesa feta art, un riure alliberador que em feia alenar a l’ampla, em despertava pensaments, m’ajudava a veure-hi, em mostrava l’altra cara de la comèdia, em feia sentir viu i humà.
(…)
Ja podies amollar càrregues de profunditat contra els borbons o contra
els explotadors, contra els esclavitzadors i contra els lloscos
d’esperit, o fer mil i una caramboles amb els llenguatges fets humor i
amor, sempre em donaves vida. A l’Auditòrium de Palma, el darrer cop
que actuares, m’electritzava veure com electritzaves de cop a dos mil
persones amb l’energia d’un art senzill, coratjós, ple de ginys i
enginys. Ens tenies a tots dins la butxaca amb paraules pensades que
sonaven a inventades en aquells moments, amb onomatopeies que eren
músiques celestials, amb una gestualitat de màgic, de ballarí,
d’artista vertader.
Em passaria hores escrivint-te, amic de l’ànima. Emperò com que som
egoista i sé que hi ets, posaré uns videos teus, uns you tubes. Una
forma de compartir-te, de llegir-te i de fer-te viu. Mentre visqui tu
seràs viu!
Sempre clàssic i nou, sempre pallasso i artista, sempre creador i creatiu, sempre savi de la vida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!