Promenade (IV)

Va comprar The Crying Light d’Antony and the Johnsons. Nomia Jordi, tenia disset anys. Es va tancar dins la cambra amb la veu i les músiques. Era un viatger dels temps. Es va desembotonar la juba. No duia res davall. Va pensar amb la dolçor, amb l’alegria, amb la bondat, amb l’energia. Es va posar amb molta lentitud la mà dreta damunt el paquet. Al caps d’uns segons va sentir l’aglà endurint-se davall el teixit del pantaló de llana negra. Era tendre sentir aquella pujada de la sang que semblava que no s’acabaria mai. Com el descobriment d’un paisatge sonor.

Això és quasi una història.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *