18 de febrer de 2009
Sense categoria
3 comentaris
PROMENADE (II)
Josep capta amb exactesa la freqüència justa de Miquel. Allò és perillós. Es passa del cim a l’abisme sense etapes intermèdies. Quan s’acaronen l’energia esclata amb l’escàndol de les dinamites. L’estiu té això. No se’n surt indemne. El crim és perfecte, un mata a l’altre que el mata també. El mòbil podria ser la clau. Les ombres càlides colguen els amants en solitud exacte.
Això és la llavor d’un relat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espera que esperaràs
o tindre la cara molt dura
del qui espera desespera
quan és la paciència
la mare de la ciència.
Hola, no entenc bé els comentaris que pengen ací…alguns, clar.
promenade que vol dir passeig, passeig per la pel·lícula de la imatge?
té alguna cosa a veure??
bé, pregunte al silenci…