10 de febrer de 2009
Sense categoria
3 comentaris

Acab d’arribar de la inauguració de la seu del Ramon Llull a les Illes Balears

Acab d’arribar del carrer de La Protectora en el rovell de Palma on he assistit a la inauguració oficial de l’Institut Ramon Llull a la perifèria illenca.
Per a mi era com un miracle després de cinc anys d’inexistència per mor de la mala llet contra la cultura catalana del PP, sobre tot, i de la fador del PSC, per a la potenciació d’un món català, que té en les Illes Balears i el País Valencià dos territoris essencials.
He trobat que hi havia molta normalitat, potser massa, i poca alegria. Si m’hagués atrevit hauria cantat, mancava música i marxa! De totes maneres he «cantat» com sempre perquè li he dit al meu president, Frances Antich, que el negre del seu discurs era un desastre: no ha escrit ni una vegada “LLENGUA CATALANA”. I tot el temps repetia “Llengua comuna”, “Llegua nostra”, “la llengua dels nostres pares”, “la nostra llengua”. Sembla mentida, emperò és així de dur. I així no anam enlloc! El president m’ha escoltat, m’ha dit que tenia tota la raó, i quan ell partia, m’ha amollat, fluixet a cau d’orella, que tendria en compte les meves paraules. Ho esper!
Hi havia més homes que dones, cosa rara en els fets culturals. Hi havia sobretot escriptors i polítics. No he vist ni pintors, ni músics, ni científics, ni teatrers, ni gent del cinema, per indicar alguns col·lectius de culturalers. No he menjat ni begut res. Mentida: he menjat cinc carquinyolis boníssims.
Una festa on mancava la música. I més alegria en aquests temps d’intempèrie.

  1. Estimat biel, no em sorpren gens el que contes, pareix que la cultura i la marxa són incompetibles, el cas Elisenda a l’OCB ho va deixar ben clar… ha d’esser estentís per ser la nostra cultura “lo nostro” però lluitadors i lluitadores com nosaltres esper que n’hi hagi sempre…
    besades amb música i marxa

  2. …no és costum dir la veritat, ni de la llengua catalana, ni del català ni del xinès, i sense voler dir mentides, però sense voler anar cap a les coses clares, donam voltes i voltes amb la intenció -sovint d’una manera irracional- de no molestar ningú, i aleshores s’esdevé l’oposat: no hi ha ningú que quedi content. ‘Ho tendré en compte’=ja en parlarem= com va? va bé? idò ja va bé idò-. I tot això sense música, com és natural (Jo ara tenc C Parker, que ahir per ventura hauria anat bé).
    Salutacions cordials
    m a moyà

  3. Bielet, d’ingenu no en tens res, per això supòs que no t’has cregut allò que dius que t’ha dit, a cau d’orella, el president Antich.
    Si només depengués d’ell potser seria cert, encara que tenc els meus dubtes, però tenint en compte que és un president del PSOE és molt poc probable que tengui la naturalitat de dir català en referir-se al nostre idioma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!