Plagueta de Bord

DES D’AQUÍ BRIND AMB  G. H. MUMM CONFETTIESC DE BIMBOLLETES I GELAT,  AMB DOS DIES DE RETARD (PERÒ ELS ANIVERSARIS TAMBÉ TENEN VUITADA PER ALS AMICS DESPISTATS!) I DON MIL I UN «MOLTS D’ANYS I BONS!» AL LLIBRETER PER LA SEVA PLAGUETA EL LLIBRETER QUE FA DOS DIES VA FER QUATRE ANYS. SALUT, CREIXENÇA I LLARGA VIDA!

M’entusiasmen els diccionaris! Són els millors amics dels lectors hedonistes. Avui m’he passejat pel Dictionaire égoïste de la littérature française (Grasset) de Charles Dantzig, un escriptor que ha llegit «tots els llibres», i que té una gràcia i una intel·ligència extraordinàries per explicar, contar i descriure autors i obres. Fuig del clixé, entrega els fruits saborosos de les seves lectures, és agut i irònic, toca els llenguatge com si fos una cosa, descriu pensaments, electritza. Erudició del bracet de la parcialitat, gramàtica al costat de la història, vida travessant l’obra, brillant i divertit: tot un gai savoir. Crea miradors insospitats damunt textos i il·lumina zones verbals abandonades.
(…)
Mirau com comença el llarg text —deu planes—sobre Stendhal: «Stendhal
est partial, de mauvaise foi et veut souvent faire le malin. Cela lui
donne un genre je suis au courant de tout, parlant sans bien savoir, un
peu arrangeur des faits, un peu plagiaire, journaliste sans scrupules;
Malraux l’aimait beaucoup. C’est aussi dire qu’il a quelque choise de
très sympathique.» De Madame de Staël diu: «Madame de Staël a écrit
des livres qui commencent toujours bien et finissent souvent mal.»
He tret consells sensacionals per a un lector-escriptor com que les
novel·les vertaderament bones no separen el pensament de la
descripció: les mesclen en una espècie de matèria insecable. En les
millors novel·les, la descripció és pensament.
Quin gust si algun escriptor català s’animàs a fer un llibre així, una festa així!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!