Llegesc Els verros i les turbines d’un jove aprenent de poeta mallorquí que viu a Alemanya.
És una poesia que m’alçura, que em fa mengera, que em fa creure en el treball de la música dels mots.
Un poema a l’atzar.
Na Burguesa, de lluny
Potser ahir la tramuntana
descambuixava
els pinars com una mare ufanosa
que desfà així el temps i es burla de la mort.
Sovint la dissort ens infecta d’enyorança
i d’altres miratges que contaminen
tota l’exhalació eixerida de la melassa.
La claror per on voguen ara els meus ulls
em fixa emperò en el llom rapat dels turons:
A l’infant li han donat una pallissa de ca,
i de lluny tan sols crepita la fulgidesa
de les nafres i dels incomptables llumins
per on es decandeix el crani encetat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!