Plagueta de Bord

Els sous pugen un 3.92%, just abans d’iniciar la moderació. Els salaris en nous convenis creixen més que els preus gràcies a la frenada de l’IPV del desembre. El 2009 es preveu un fre en l’augment de les retribucions per les dificultats econòmiques. L’increment salarial mitjà pactat en els convenis durant el 2008 va ser de 3.92% a Catalunya, augment que supera el dels últims quatre anys, i només el 2003, amb un 3.99%, va ser més alt en l’última dècada. Al País Basc amb un 5%, és on més es van incrementar els sous per conveni, seguit de les Illes Balears amb un 4.86%. A Cantàbria amb un 2.96% i al País Valencià amb un 3.32% és on menys han pujat el sous. Tot plegat podem dir que la nòmina no es dispara, sinó que es recupera ara el que hem perdut durant l’any.

MOU LA PELVIS VINT MINUTS CADA DIA I ET CANVIARÀ LA VIDA

Jaumeta Monterols va mirar la claror grisa del matí d’hivern damunt els plàtans sense fulles de la plaça Cavallers de l’Hospitalet com si fos el principi del món. Aquella darrera nit no la desitjava ni a la seva pitjor enemiga. La celebració dels disset anys de Katina, la seva filla major, va sortir ben a l’inrevés d’allò que ella havia programat des de feia dies i dies. Sebastià Torrent, el seu marit, va telefonar que arribaria tard a sopar perquè els treballadors de Grafesa, l’empresa d’arts gràfiques on treballava, organitzaven una assemblea informativa davant els darrers rumors de deslocalització que feia setmanes que funcionaven. S’havia oblidat completament de la festa d’aniversari i, sobretot, de la seva comesa: havia de passar pel forn de Casa Mora per recollir el pastís de nata amb les espelmetes.
(…)
Foto de Toni Sala
Com pots imaginar no tindré temps d’anar a cap forn i si arribo a les
nou ja pots donar gràcies, li digué carregat de raó com qui s’espolsa
les mosques. Allò destrossava tots els plans de Jaumeta, que havia
quadriculat el dia amb la precisió d’un rellotger suís. Va pensar que
Èrik, amb els seus catorze anys, ja era prou responsable per
encomanar-li que recollís el pastís. Emperò quan el va trucar al mòbil
va entendre que des de les pistes montjuïqueres on jugava a skeit, amb
la taula i la motxilla a l’esquena i el seu cap buit etern, era
impossible que pogués fer-ho. Caldrà que m’espavili, decidí Jaumeta,
que deixi el capó farcit fet dins el forn. I per afegir més llenya al
foc, Katina, que feia de caixera en un supermercat, no li havia dit a
quina hora acabava el torn. No és estrany que tots els euros se’n vagin
amb els mòbils, perquè aquesta família nostra sembla que només parla
amb aquests aparellets. Tu, Jaumeta, havies estat des del principi una
militant antimòbil, emperò les pressions de tots els membres t’havien
fet acotar el cap i agafar aquella eina com l’única possibilitat
d’enteniment i comunicació familiar. Katina primer de tot no li
responia perquè tenia el número ocupat i quan a la fi la trobà, li
digué que no sabia si aquesta nit aniria a sopar a casa perquè havia
quedat amb Joan Manel per anar al cine. Aquí Jaumeta ja va tenir una
pujada multisèmica de sang, de sucre i de nervis. I no li va quedar més
remei que rompre la sorpresa que ella havia pensat i somniat amb la
innocència d’una mare il·lusionada. Que has preparat un sopar familiar?
Uf! Quin rotllo! Això s’avisa amb temps. Ara hauré de dir a Joan Manel
que vingui, i a ell no li van aquestes mogudes. Per a Jaumeta, allò va
ser com un cop de gràcia! Millor, de desgràcia! La teva filla
desballestava tot allò que li havies organitzat—la sopa de ceba que
l’entusiasmava, el farcit sucós, les delicioses profiteroles amb
xocolata i el pastís que calia recollir— i acceptava venir com un
càstig. Per afegitó duria aquell Joan Manel tot ple de pírcings i
calaveres que quan es posava a discutir de futbol amb el teu Sebastià,
els crits se sentien de la plaça de Catalunya. Què feres: anar al
quarto de planxar, posar la música pelviana i començar els exercicis.
Aquelles llargues ondulacions de la columna vertebral et
tranquil·litzaven. Així com t’havien llevat la incontinència urinària
nocturna i les hemorroides, ara desapareixien els problemes amb Katina,
les presses, la decoració de la taula, el temps que passava amb tantes
de coses per fer. I tu, Jaumeta, seguies la dansa del ventre, aquella
onada completa amb oscil·lacions de pelvis i de columna que et feia
pujar l’energia fins al cap i tornar a baixar. Després tot va anar a
càmera ràpida. Partires de quatres a buscar el pastís de nata, i quan
arribares al forn encara no l’havien preparat. Tot et semblava
catastròfic. En arribar a casa, Èrik estava mort de gana i havia atacat
el capó, que quedava deslluït dins la safata. L’hauries rebentat d’una
galtada, tu que eres tan curosa amb la presentació. A les nou tocades
arribaren Katina i Joan Manel, que estava de mala llet perquè havia
dimitit el Calderón i havia guanyat el Barça. A les deu us posàreu a
sopar amb un Sebastià emprenyat perquè tothom deia que hi hauria
acomiadaments.  A la sopa de ceba se’t va cremar una mica el formatge.
El capó no agradà a ningú perquè feia massa gust de fruites confitades.
Les profiteroles eren tiroses. I Katina, quan va destapar el regal, un
vestit lila, va pegar un crit de rebuig perquè no suportava el color de
les feministes. En el moment de dur el pastís de nata, Jaumeta va
travelar i el pastís va caure damunt la cresta de Joan Manel, que amb
la ràbia quasi cremà el pis. Ara, Jaumeta, dins la claror grisa del
matí d’hivern, arriba a la perruqueria i es troba que les companyes van
molt excitades i beuen xampany: segons el conveni, els apugen quasi un
quatre per cent el sou. Jaumeta, plena de vida, beu una copa sencera
d’un sol glop i s’asseu com si arribàs de fer una llarga caminada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!