EL NAIXAMENT DELS TEUS LLAVIS
Crec en la carn i en el desig,
veure, sentir i tocar són miracles, i cada una de les parts i apèndixs
de
mi són un miracle.
W. Withman
I- Mir pel quadrat de la finestra de la sala d’aigües: primer, les troanes i les ombres espurnejants d’un esbart de teuladers, després, el caminal dels ailants sense ni una fulla, més enfora, per entremig d’uns pals d’electricitat i de les capçades dels ametlers, el perfil argilós de les cases del poble i el campanar de rajoles blavisses i al fons, tancant la mirada, els caramulls de rocam grisosos dels cims de la serra. El Puig Major, amb pinzellades de neu, rep la darrera claror ambre d’un sol que es pon a l’altre costat dels meus ulls. També, això, són amors meus, pens quan tanc el finestró.
II- No t’ha passat alguna vegada que quan camines per un carrer nocturn i veus una finestra il·luminada tens ganes de dir un nom? Et retures, les cordes vocals cerquen l’aire i la vibració exacta. Però no surt res. Només l’ombra d’un silenci.
III- El vent de l’hivern sacseja la persiana. Tu, amic fervorós, volies contar-me una història. I t’has adormit sense tèmer-te’n.
(…)
Imatge: capella de Rothko
IV- M’has donat l’alè quan ens tocàvem. I he begut assedegat aquella ambrosia d’aire.
V- T’arrabàs els calçons blancs amb les dents. Esper que la fruita ardent m’ompli la boca. I no m’atur d’estimar-te.
VI- Tremolava mentre sentia les correnties de les venes teves arrecerant-me, envaint-me, ofegant-me, fent-me saber que la vida romania plena de tactes.
i VII- Eres un home nu al meu costat. Et mirava dormir. Hauria pogut cartografiar totes les zones del cos que m’havien sadollat, que m’havien fet riure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estimado escritor: Toma nota: El lector no és un sabio. Piensa en él, alguna vez. Gracias. Tengo frio.
doncs jo no sóc sàvia i m’ha agradat bastant el post poètic d’avui. crec que s’entèn prou bé…no sé…
del nostre cos i la nostra ànima són miracles. El text preciós… l’ombra d’un silenci impagable.