HE TORNAT D’ESLOVÈNIA SA I ESTALVI
DUC HORES NETEJANT EL CORREU.
Et passes tres dies i nits sense mirar els cels i hi ha una invasió exponencial. Això no és anormal, ja ho sabia, emperò encara em sorprèn.
El que m’ha agradat més d’Eslovènia?, em demana una nina petita que m’ha vengut a veure.
Qued aturat. Li contest.
Els contactes amb Maria Barbal, Simona Skrabec i Toni Sala.
Emperò si aquests són catalans i viuen aquí, em replica la nina com si m’hagués agafat en falta.
Sí, però de vegades hem d’anar molt enfora per començar a conèixer algú de molt a prop.
Estic bronquític, cansat i una mica emprenyat perquè m’he salat els Problemes domèstics de demà. Promet als oïdors que no ho faré pus mai més!
I vet aquí una contarella: UN DESTÍ COSIT A MÀ
(…)
Imatge:
Del fotoblog Chromasia, de David J. Nightingale
Sènia Walkins vol saber-ho tot i tu, Jeroni Sureda, no t’atreveixes a contar fil per randa aquella feta que t’ha deixat marcat per dedins de mala manera. Era un dia radiant en què cop en sec començà a créixer un vent impetuós que venia del nord, una tramuntanada, i que a poc a poc aixecava unes ones espantoses. Semblava que tots els meteors del cel s’haguessin desfermat en un no res: uns niguls negres negres deixaven caure una aigua de clauet que et xopava tot, els llamps i els trons il·luminaven aquelles muntanyes d’aigua i sabonera. Des del teu llaüt, Illa del tresor, veus aquell iot amb molt de personal a la coberta que pega crits paorosos. Li dius a Manuela asseguda al timó, crec que ha caigut algú a la mar. Ella et xiscla: no et moguis, allà hi ha una gentada, és compte seu! Tu observes com dins un guirigall caòtic aquella munió d’humans llança salvavides i matalassos damunt les ones mentre xisclen com si fossin rates histèriques. I és aquí quan just devora la proa veus el cos que mou els braços, s’enfonsa, desapareix, torna a sortir, es perd, surt per entre la sabonera, s’enfonsa de bell nou i ja no apareix pus. I et tires a l’aigua. El combat amb les ones és enfollit, frenètic, convuls, vertiginós. Per un cop de sort veus la còrpora i la pots agafar dins les turbulències. Emperò una ona forta te la roba, l’abandones. En els meus somnis obsessius d’aquesta escena hi ha molts de moviments, molts de clarobscurs, molta de fosca, moltes pujades i baixades, molts de martrèmols. Crec que aquell matí de desembre tot va ser més tranquil, menys tenebrós, més esmolat. Quan vaig tenir la teva germana, Sènia, entre el meus braços creia que havia tocat amb un dit al cel. Emperò va durar molt poc temps. La mar anava tan estranyament moguda que la m’arrabassà. Sènia et diu que no ploris. Que la família t’està molt agraïda per arriscar-te d’aquella forma tan generosa. Tots els nostres amics del iot quedaren paralitzats i no feren res. I també hi havia el seu promès que només repetia que ell quasi no sabia nedar. Un covard! Tots plegats uns covards! Uns covards miserables! I quan Sènia et deia això se li inflaven les venes blaves dels polsos i els seus ulls color de xampany guspirejaven. I tu, Jordi, no li podies contar que Manuela, aquella al·lota teva des de feia quasi dos anys, quan arribàreu al port et va muntar un quadre que et semblava un altre mal son. Ets un boig! Estic farta de tu. No tens res dins el cap. No et tems que hi hauries pogut quedar? Si no es tiraven els seus amics, per què ho havies de fer tu, desgraciat! Em fan peguera els herois! Tu no podies entendre que allò fos la Manuela que t’havia enamorat. La Manuela que t’havia donat forces perquè treguessis les oposicions. La Manuela que t’havia seduït amb els jocs eròtics amb noms romans —futuare, pedicare, fellare, lingere, irrumare. La Manuela que t’havia dit que eres l’home amb el qual voldria envellir. Totes les complicitats s’havien trencat. No m’ha vist mai, pensares, quan ella partí damunt els seus talons d’agulla pegant una portada que va fer dringar les copes que hi havia damunt el trinxant. Ara, Sènia, la germana bessona de l’ofegada, et contava històries de la seva infantesa, amb un pare hippi i anglès lligat amb una de les patrícies de la millor societat aristocràtica mallorquina. Vivien als porxos d’un d’aquells casalots del carrer Morey i no anaren mai a escola. Sènia i la seva germana Jana es feren amigues dels gitanets de la Calatrava i es dugueren tot un caliportal de jocs i aventures en aquelll barri històric convertit en un verd paradís. Tu, Jordi, la miraves, l’escoltaves i sucumbies a la seducció d’aquella veu que et transportava lluny de totes les teves angoixes, en un temps que no era el teu, en uns llocs que no sabies que existissin. I sense saber quina força t’imantava acostares els teus llavis als seus i us besàreu molta d’estona.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Literatura mallorquina i compromís polític
Presentació de Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart
Per Maria Antònia Munar, expresidenta del Consell Insular de Mallorca (1)
“Recoman la lectura del llibre a tothom, ja sigui per obtenir noves dades o reprendre les oblidades sobre la nostra cultura, com per fer-ne una lectura crítica de les seves opinions agosarades i provocadores de tot tipus de sentiments. De ben segur que qui llegeixi el llibre no en quedarà alié. Esperem que obres com aquesta serveixin per conscienciar el poble de les malifetes que hem patit i per mesurar la importància d’aquest escriptor compromès amb el país” (Maria Antònia Munar)
Miquel López Crespí (sa Pobla, 1946) és un dels escriptors més guardonats de les lletres catalanes i ha publicat més de quaranta llibres de narrativa, poesia, teatre, memòries, novel× la i assaig (L’Antifranquisme a Mallorca (1950-1970, No era això: memòria política de la transició, Acte únic, Rituals, Estat d’excepció, Breviari contra els servils, etc). També ha col× laborat amb centenars d’articles a diversos mitjans de comunicació escrits (Diario de Mallorca, Última Hora, Diari de Balears, El Mundo-El Día de Baleares, El Mirall…).
Vos he de dir que aquest escriptor i polític pobler manté un compromís important per la llibertat del nostre poble i per la defensa del català. Podem considerar-lo un escriptor rebel i, amb afecte, vos diria d’ell que és un escriptor guerriller i insubmís, tenint en compte la seva condició marxista (…) Recordem que ell és l’home que amb motiu de la Diada Popular per la Llengua va manifestar en nom de tots els presents la voluntat de més autogovern, de més ús social de la nostra llengua, de més reconeixement de la pluriinsularitat, de més mitjans de comunicació en català i de més reconeixement del català a Europa. És per aquesta raó que és per mi un honor poder fer la presentació d’aquest llibre. L’autor aporta dades que serveixen per descobrir la realitat dels nostres lletraferits més compromesos. Mitjançant un llenguatge directe, converteix l’obra en una eina de consulta per a lectores i lectors que desitgen descobrir una realitat de Mallorca que encara desconeixen i que poden o no compartir, però que els ajudarà a comprendre els compromisos polítics dels seus literats mallorquins. [Continuar]
Miquel López Crespí és un dels escriptors més guardonats de les lletres catalanes en totes les seves vessants, poesia, narrativa, novel× la, assaig, teatre… Com a polític, és un dels qui més m’han criticat a través dels seus escrits d’opinió publicats als mitjans de comunicació de Mallorca. He de dir, emperò, que aquestes crítiques em serveixen per enfortir, rectificar o continuar les tasques que haig de dur a terme com a Presidenta del Consell de Mallorca, evidentment, amb la voluntat de millorar i no pas de caminar cap a la marginació política. Així doncs, malgrat les dificultats d’un procés polític de vertader compromís amb el destí de Mallorca, finalment vencerà la força de la raó per damunt de la raó de la força perquè el poble sap que li convé i que és ell mateix qui pot decidir el nostre futur.
Els capítols que conformen l’obra es fan curts tot i que serveixen per fer un exercici de memòria històrica nacional i per recuperar els autors mallorquins dedicats a la lluita constant per la vertadera cultura i llengua de la nostra terra i aquells que han contribuït a eliminar l’estigma mallorquí de l’autoodi.
Literatua mallorquina i compromís polític és un personal punt de vista que ens acosta a una part de la història dels nostres escriptors. Crespí se serveix de la seva biografia per donar un context particular a cada capítol i submergeix el lector, en aquest cas lectora, dins d’un passat únic. Aquest llibre és la història de com la política ha influït els nostres literats i com han fet ús de la seva ploma per crear consciència política al llarg del temps.
Llegint-lo descobrim les injustícies dels falangistes, els sotracs i les penúries d’alguns escriptors per fer-se escoltar i el silenci que durant anys ens ha sotmès el franquisme. Gràcies a aquestes pàgines, coneixem la persecució dels nostres escriptors intel× lectuals que es jugaren la feina i la llibertat per defensar els drets humans i la nostra llengua, entre aquests, Josep M. Llompart va ser el puntal que l’encoratjà per seguir escrivint i per presentar-se a diferents premis, d’aquí ve l’homenatge.
El llibre és un recorregut pel passat que permet entendre la lluita per la llibertat cultural del temps franquista fins als nostres dies. Passant pel cinema, la poesia, la novel× la, el teatre -no se’n deixa cap-, fa una immensa crítica i repassa amb nostàlgia un temps que ja no tornarà. Perquè la lluita encara no s’ha acabat, tot i que avui en dia han canviat els objectius. Encara hem de seguir fent feina per dignificar i promoure la tasca dels nostres escriptors, artistes i intel× lectuals contemporanis.
Queda molt per fer a Mallorca i per als mallorquins i, per això, no podem enyorar un temps passat de feina clandestina ni mitificar uns anys de resistència política, sense continuar la lluita diària per la cultura o sense que els institucions oficials -que tant de rebuig generen a López Crespí- continuïn implicant-se. És feina dels intel× lectuals però també de les institucions que ens governen seguir lluitant per la llibertat cultural i lengüística. Perquè la cultura viva significa treballar per Mallorca. Vol dir fer i no dir. Suposa construir el nostre futur.
Literatura mallorquina i compromís polític insta a recuperar l’encís de la cultura popular versus la cultura de les classes dominants mallorquines. (…) Sense embuts i sense omissions explícites, diu les coses a la cara i amb valor. López Crespí parla de la revista Triunfo com un eix fonamental per a la democràcia, de la seva estada a la presó de Palma, dels inicis de de l’Obra Cultural Balear (una iniciativa de Francesc de Borja Moll que serà homenatjat pel Consell de Mallorca en la Diada d’enguany) i de la seva feina per fomentar la llengua i la cultura autòctona. En definitiva, és un escriptor apassionat.
Miquel no oblida reflectir, per altra banda, els problemes dels escriptors mallorquins per traspassar la línia de la mar i per assolir un públic més ampli. Els escriptors mallorquins tenen dificultats per representar Mallorca fora de la nostra illa i per poder viure de la seva feina. Els nostres autors teatrals, poetes i novel× listes han sofert el menyspreu constant per ser considerats autors d’una literatura regional i de segona. Precisament, des del Consell de Mallorca sempre hem volgut que es faci sentir la veu dels nostres mallorquins. Es tracta d’això, de posar la nostra cultura al nivell que es mereix mitjançant el compromís amb el poble. Volem un món literari allunyat del provincianisme que tan durament critica Miquel López Crespí i alçar la nostra literatura a un alt nivell.
Recoman la lectura del llibre a tothom, ja sigui per obtenir noves dades o reprendre les oblidades sobre la nostra cultura, com per fer-ne una lectura crítica de les seves opinions agosarades i provocadores de tot tipus de sentiments. De ben segur que qui llegeixi el llibre no en quedarà alié. Esperem que obres com aquesta serveixin per conscienciar el poble de les malifetes que hem patit i per mesurar la importància d’aquest escriptor compromès amb el país.
Presentació de Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart dia deu de setembre de 2003 en el saló de sessions del Consell Insular de Mallorca.