10 de gener de 2009
Sense categoria
1 comentari

MENJAT PEL TEMPS

És bo per al cos dormir aquesta estoneta més just quan t’has despert, recordar que he somniat en uns penya-segats devora el cap Savall (no sé si eren per devers Ashford Castle, aquell castellot d’Irlanda tan medieval i tan verd on anàreu en viatge de lluna de mel na Concepció i tu fa mil segles i per on va rodar John Huston El hombre tranquilo, i, molt més tard, José Luis Guerin va fer Inesfree, una pel·lícula sobre aquell rodatge, que no has vist i que acaba de sortir en devedé), uns penya-segats pintats de verd carruatge, altíssims, que em feien una porada perquè sempre he tengut vertigen.
(…)
Sé que m’ha pegat un rodament de cap, el meu cos era com un engranatge
que feia aigua per totes parts, i quan m’he vist a punt de caure cap a
una mar negra i entrecreuada d’ones, una aguilota m’ha agafat per
l’americana i m’ha deixat dins un dos cavalls que vaig tenir de jove
que baixava a tota una capavalla d’una camada amb molts de sotracs per
la Roca de Manacor amb la meva al·lota de llavors, na Margalida
Blanquer. És bo per al cos deixondir-se a poc a poquet i pensar en
totes les coses que m’esperen tal dia com avui, que he d’anar a cercar
el resultat de la biòpsia. No puc pensar aquesta paraula sense que
m’entri l’angoixa i em senti un nus a la gargamella. Això és una
vergonya, que un home madur com jo, amb dos fills que ja estudien
arquitectura i farmàcia a Barcelona, no sàpiga enfrontar-se amb la
possibilitat de covar un càncer. És bo per al cos oblidar totes les
obligacions, oblidar també aquest malet de panxa que em produeixen els
nervis i les ganes d’anar del cos, i dedicar-me a imaginar les
mamelletes de na Jilalai, la criadeta cubana de n’Hèctor i n’Aina, que
ahir vespre a la festa em va servir uns mojitos que em llevaren totes
les sets i m’estiraren cent cavalls de força. És bo per al cos veure
que si na Concepció dins el cotxe de tornada cap a ca nostra es
dedicava a fer-me moixonies, això tenia una traducció directa. I com
que no vaig d’ella sense cap motiu concret de fa mesos i no em fa
enravenera, em vaig haver d’aficar dins el bany dels convidats amb tres
play-boys i amb la memòria dels mugrons i el cul arreveixinat de na
Jilalai dins el cap, per complir com un home. És bo per al cos
estirar-se dins el jacuzzi, posar els brolladors a tota i sentir-se
torpedinat per aquells fils calents d’aigua que em renten de totes les
brutors i em deixen endormissat amb la boca que tasta aquella pell
mulata de cacau i ritme. És bo per al cos berenar totsol a la taula de
davall el porxo. Hi ha de tot, la gerra del suc de taronja, l’aigua,
els cereals, el croissant acabat de fer, el pa tendre, la llet, el
cafè, la sal, l’oli d’oliva, la confitura d’albercoc i aquell blau dels
agapants que rebenten devora amb una brisa suau: hi fa un estar
d’àngels. És bo per al cos assaborir aquestes menges nutrícies i no
pensar pus en els resultats de la biòpsia. Emperò mir el rellotge, avui
he dit al banc que arribaria molt tard, i les busques del rolex em
diuen que puc berenar tranquil. És bo per al cos anar del cos encara
que sigui la tercera estació que faig, i això em molesta molt. És bo
per al cos agafar forces d’on no n’hi ha, aficar-me dins el cotxe,
posar l’aire condicionat i un cedé de Los Lobos que canten Sabor a mi i
partir a l’escapada cap a la clínica Imperator, on em donaran el
resultat científic de les proves, la sentència.

  1. Encara que el càncer pot ser tant natural com la mort
    sembla que tots portem el càncer aquest del dimoni dins
    i només resta esperar si arribaren a una maduresa el suficient llarga
    almenys fins que esclate el càncer temut
    o transpassarem abans per qualsevòl altra qüestió.

    Quan el càncer no és coneixia
    i li deien mort natural si arribaves a certes edats
    o si era de més jove una malaltia del dimoni.

    Ara els càncer ha esdevengut amb una manifestació
    de defensa natural del organisme i diagnosticable
    que afecta a la genètica castigada
    que amb la seva desperació per refer el còs
    és multiplica per intentar recuperar-ne el control  
    i que sembla que demana a més a més
    més vida sana, saludable i més bon anim encara
    i molta més naturalea per a continuar subsistint.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!