Beta splendens
No hay ruina sin vida vegetal; sin yedra, musgo o jaramago que brote en la rendija de la piedra, confundida con un lagarto, como un delirio de la vida que nace de la muerte.
Maria Zambrano
aquell olor del paper ple de lletres em perseguia
he partit cap als camps i l’olor m’impregnava la roba i els sentiments
calia fer alguna cosa
rebolcar-me dins el peu de gall, dins el blat del diable, dins la cugula, dins la lletera, dins l’afabegueta, dins la panissola, dins el mill, dins la vulvària, dins el borrissol
fer malbé la camisa blanca, els calçons de drap, la pell gastada
l’olor de lletra fresca m’entabanava i em donava vida
m’esbudellava
(…)
calia ser ferm, conèixer les aromes
desclocar les partícules de l’olor, esquarterar-les, fer-les pols
i era pitjor
s’aferraven a la roba, a la pell, als pensaments
m’engalavernaven, em corrien per dedins, em feien de port
la saliva sabia cada instant
sargits als nervis
seminals
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fóra possible, Biel, saber l’origen del retalló de la Zambrano?
És que n’estic molt d’ella i, alhora, dels líquens, de les molses i de totes les plantes que anomenen criptògames.
Mercès a l’avançada.