Plagueta de Bord

DE VEGADES, PER FRENAR CAL ACCELERAR

Mentre mires la teva filla adolescent, Laura Ferrer Trobat, que parla amb uns amics seus que s’encarreguen del so dins la gran porxada de vidres convertida en pista de ball, t’ha vengut al cap la idea que et va remoure per dedins: La vida no és homogènia, i has tengut un regiró fort que t’ha deixat enrampat, paralitzat, sec. Nita, la teva dona, t’ha caçat al vol. Què et passa, Macià, pareix que has vist un fantasma. Venga, no badis que encara m’has d’ajudar a col·locar els noms a les taules. I els convidats arribaran d’aquí a no res. Potser no has sentit totes les paraules, però saps que ara no és el moment de deixar penyores a l’aire. Caldrà que recobris la consciència i sàpigues que qualsevol pas en fals pot esbucar els teus plans pensats i fets amb la precisió de les coses irreversibles. Poses amb cura les targetes amb els noms d’aquelles persones que t’han envoltat els darrers vint anys seguint les indicacions de Nita, que duu un turbant rosa al cap per amagar el pentinat que s’ha fet per celebrar els teus cinquanta. T’ataca la paraula «patètic» i la intentes espolsar com si es tractàs d’una mosca vironera que et volgués fer un niu d’ous dins els ulls. Tens els ulls molt vermells, Macià, quan anem a vestir-nos et posaré un col·liri boníssim. Mem, mira’m, això deu ser conjuntivitis. Ho podrem demanar a Miquel Duran. Per què t’havia pegat aquesta facilitat per plorar quan feia una mala fi de temps que no t’havia caigut ni una llàgrima?
(…)
Tot va començar aquell capvespre devora el palau de la Virreina.
Acabares les feines de la joint venture entre la vostra cadena d’hotels
Trobat —la del pare de Nita— i els de NH a les sis. Et quedaven tres
hores d’endoiar per aquella estimada Barcelona on estudiares,
lluitares, estimares, fores empresonat i, també, fores feliç aquells
finals dels setanta, quan Franco ja era mort i tu i els teus companys
crèieu que la ruptura era possible. Després de mesos i mesos de
discutir en el cafè Mogambo, i a molts de pisos clandestins, la manera
de destruir la societat de classes, de combatre aquell estat feixista i
aconseguir l’alliberament nacional català, s’havia concentrat una
manifestació gegantina amb els lemes de l’Assemblea de Catalunya
—Llibertat, Amnistia i Estatut d’autonomia—, que a tu et pareixien uns
desitjos baixos de sostre, emperò eren un lligam d’unió d’aquells
milers de persones que, amb pancartes i senyeres, cridaven passeig de
Gràcia avall. Anna t’agafava de la cintura, la senties aferrada al teu
cos, l’estimaves. Aquell horabaixa creies que el “nosaltres” i el “tu”
no s’acabarien mai. Després les coses varen anar ràpides. Anna
desaparegué perquè estava molt malalta i no et volia al costat.
Remogueres cel i terra. No la trobares. I vares saber que havia mort
per Amèlia, quan ja eres casat i a Mallorca. Ara, a dues passes, la
veies. No devia ser una al·lucinació? Una semblança? La cridares. Ella
es va girar i et va somriure. Si continues amb aquest embambament, no
acabarem mai! Nita et cridava i Laura et va venir a salvar. Mon pare,
ves a vestir-te i mumare i jo ho farem. Mira quina hora és! Pujares a
la vostra habitació. Damunt el llit hi havia el teu vestit negre
d’Armani. Et feia plorera. Sí, Macià, quan trobares Anna, tot dins tu
es posà a bascular. Descobrires que duies una essència irreductible que
et pensaves perduda: l’essència de tu mateix. Anna també era casada i
no tenia fills. Però seguia fidel a les seves idees. No havia entrat en
el corrent dominant. Fou l’agent revelador d’allò que ja no practicaves
i que durant molts d’anys va ser el teu lema: Nosce te ipsum. Coneix-te
a tu mateix. Calia que no perdessis més temps. Senties que la casa
brunzia de trull, de músiques, de convidats que potser ja tocaven a la
porta. Havies de destricotar la teva vida. Refer-la amb els fils
romputs. Com un lladre, sortires per l’escala de servei. Quan
t’allunyaves d’aquell xalet de luxe en el centre de Son Redol, pensaves
que de vegades només abandonant l’escena es pot saber el rol que hi has
interpretat, que hi has jugat…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!