GAZA: AMB ELS ULLS PLENS DE DOL
Avui escriure a l’ordinador, llegir, em fa mal. Tenc els ulls malalts. Però vull dir NO A LA GUERRA I A LA MORT DELS INNOCENTS! Pobre Terra Santa! Pobres llocs evangèlics! Pobre Betlem! Pobres de nosaltres, tots!
(Foto de Gaza bombardejada pels israelians, uns dos-cents morts, entre ells, dones i nins palestins. Qui plora a l’hora dels postres?)
———————————————————————————————————————————
Un poema com un tremolor d’ales, com un mur de mots contra la barbàrie.
LA FRAGILITAT
Virginia Woolf, l’any 1940, entre les bombes destructores damunt Londres, escrivia en el seu Diari: «Tous les murs; les murs qui protègent et réverbèrent, se sont, du fait de la guerre, terriblement amincis. Il n’y a plus de principe que justifie d’écrire, plus de public pour vous répondre, la tradition elle-même est devenue transparente.»
Aquest dolor que ataca per sorpresa,
el temps feixuc de la malaltia viva,
m’ha deixat tot sencer a les acaballes,
m’ha empès a destil·lar l’essencial,
a caçar la pell dels sons,
a perseguir el tast de les olors,
a gravar les imatges del món
despullades del pes dels sentits.
La força de la fragilitat m’empeny
com l’aigua d’una font desconeguda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Pilar Rahola j aho justificarà quan tornem de vacances mentre el Cuní li riurà les gràcies. Avui deu haver brindat amb cava pel manteniment de la democràcia a Israel…
Per solucionar el problemes terroristes, la radicalitat islamista o dels talibans i previndre futures crisis econòmiques sempre ens quedarà el PP d’Aznar i ara anuncien arreu de les emissores de les espanyes que amb un lehendakari del PP acabarà amb tota aquesta mena de plagues.
(Algú podria interpretar-ho malament i creure que benvingut siguen els terroristes si això serveix per elevar el PP i companyia i els seus postulats als governs.)
El dolor va fent camí en els cors que no veuen l’engany.
L’ull per ull porta a la mort dels que pensen i justifiquen les accions.
La aniquilació que es cerca del poble Palestí ,a pesar dels trets llunyans, disparats pels somrients, es la aniquilació de les creences en la solidaritat humana.
Els que disparen resten en procés de derrota.
Tradicionalment a Terra Santa s’intentava respectar els dies nadalencs. Era l’anomenada treva nadalenca…sembla que això ja ha passat a millor vida i ens trobem que no importa que sigui Nadal o Epifania…Ja ningú respecte res.
El dolor impregna uns territoris en els quals ens hi hem acostumat a veure-hi violència i desesperança. Ens hem acostumat a veure-hi dolor. Més de 50 anys de vergonya i ara encara més amb un mur incorporat. On són l’ONU? Els cascos blaus? On és l’UE? On és la solidaritat dels països àrabs que hauríen de fer de mediadors perquè els seus conciutadans palestins no patissin més? Què fa l’església quan veu que la terra on va néixer Jesús es cobreix cada dia de sang?
Com deia l’última vinyeta d’en Ferreres al Periódico de Catalunya…”Glòria a Déu a Dalt dels cels i a l’apartheid de Palestina”…La terra on va néixer, segons diu la tradició Jesús, coberta de sang sembla que ja no importa ningú.
Bé a ningú no…Vaig llegir que una Ong de cantants havia estat fent una gira per intentar portar una mica d’alegria a aquella gent.
I veig que en el teu cas has volgut solidaritzar-te amb aquest dolor i fer-nos cinc cèntims amb el teu interesant bloc. Un post molt oportú per celebrar demà la matança dels Sants Innocents. Una salutació i endavant amb el bloc!