UN POST DE PLA IMPRESSIONANT: 23 DE DESEMBRE; I DOL PER LA KITT I EL PINTER

M’ha caigut del cel (correu electrònic) com un regal.
Un dels textos més essencials d’El quadern gris. Dins aquest vespre fred, plujós, desamparat de Sant Esteve, plorant Eartha Kitt i Harold Pinter, copii les paraules del Mestre:
«23 de desembre. — Ara que dins de l’aire flota aquesta cosa

indescriptible, humanament tendra, íntima, de les festes de Nadal, 
m'obsessiona la sequedat de cor, l'eixarreïment, l'esterilitat
sentimental. És una esterilitat que m'alarma perquè deu formar part de
la pròpia naturalesa íntima. No sento el més lleu impuls d'adorar res.
La meva sensibilitat social és negligible, escassa. Sento que la família
parla, amb entusiasme, de la missa del gall. No arribo pas a
interessar-m'hi. És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió
--ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d'arribar a
ésser alguna cosa en la vida--, només de sentir aquesta secreta i
diabòlica mania d'escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho
sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em
demano: ¿què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat,
o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?»

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *