I llegir Moments feliços és com si tocàs la matèria del tremolor, del dolor, del paisatge, de l’stravagganza, del batec, de l’ensomni, de l’aspror, de la serenor, de l’infinit assus-suaquí, de les coses sentides, de l’absència, sí, sobretot, és un llibre fet d’absència viva.
DESIG
APRENDRE A DELECTAR-SE EN L’ESCÀS MARGE
DE TEMPS COM SI FOS TOT EL TEMPS DEL MÓN.
NO CÓRRER MAI. NO TENIR MAI CAP PRESSA.
TROBAR EL DESIG PRECÍS, L’ACTE PRECÍS,
EL GEST EXACTE PER AL MINUT BREU
QUE RESTA ABANS DE DIR ADÉU. NO DIR
ADÉU. SABER NO ANAR-SE’N MAI. I SER-HI
PER SEMPRE.
Gràcies, Oriol Izquierdo!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ens tocarà la grossa als ciutadans ?
Llegirem el 2009 ‘Carnatge Hall’ ?
Hola noi,
He estat hivernant en una mena de limb estrany que m’ha desconnectat de moltes realitats virtuals per submergir-me’n en d’altres…
Per sort , ja torno a surar … i ho faig just quan cal conectar amb tots els qui estimem d’una manera o altra i dir-los hola, felicitar el Nadal…
Aprofito doncs l’avinentesa i fins i tot aquest teu post sentit , -magnìfic context emotiu – per desitjar-te unes bones festes, bon nadal i bon 2009.
Cuida’t
Sani Girona
per sempre d’alguna manera. L’acte precís i el minut breu són un art. El desig precís potser és impossible…