17 de desembre de 2008
Sense categoria
2 comentaris

INICIACIÓ A LA GELOSIA

Em digueres, Jaume, ajagut al sofà color de confitura d’albercoc davant la foganya, amb el teu francès tan correcte: Il n’y a point de chemin vers le bonheur; le bonheur est le chemin. Per què no m’ho tradueixes, Isona? I jo, com una botxa, tot d’una et vaig contestar: No hi ha cap camí cap a la bonahora; la bonahora és el camí. No t’agrada aquesta forma de dir «felicitat» en català: bonahora? Feies mamballetes amb els dos dits. Em vaig llançar cap a la carnositat dels teus llavis com si necessitàs beure-te’m sencer. Aquesta pluja sempreseguida em deixava malfeta, amb les idees escampades, amb un feix de plom a l’esquena, amb un cansament malaltís. Tu, sobretot aquestes darreres setmanes, duies una activitat vertiginosa. Havies partit cap a París per entregar en mà una feina molt singular. M’hauria agradat poder-te acompanyar, emperò si no aprofitava la temporada de Nadal, la botiga se n’aniria en orris.
(…)
Aquells primers quatre dies em semblaren llargs, pesats, inacabables.
El segon vespre, després de parlar una estona amb tu, que em contaves
les peripècies complicades d’un joier artista entre les grans
signatures de la place Vendôme, em vaig asseure al racó de les
llàgrimes. I em va venir al cap la imatge de Marc: aquells cabells
llargs i onats damunt una cara fina, blanquinosa, amb uns llavis prims.
Éreu tan diferents quan us vaig conèixer plegats! Va ser a l’ombra
transparent dels plàtans de la plaça de Santa Eulàlia. Vosaltres dos
rèieu molt en una taula al meu costat. Ens miràrem. Ens somriguérem.
Ens posàrem a parlar i acabàrem dinant a una pizzeria de Cala Major
damunt les roques, discutint sobre Les liaisons dangereuses com
a novel·la reveladora dels mecanismes del desig masculí en un Ancien
Régime agònic. Em vaig enamorar de Valmont. Em recordaves John
Malkovich i l’home rebutjat per la marquesa de Merteuil. També em
perdia per la figura del llibertí que expressava la degradació i la
inversió dels valors cavallerescs i cortesos. Em semblaves una
intel·ligència perversa. I també eres el Valmont mort, en un duel, pel
jove Dancey per haver sollat l’al·lota, Cécile Volanges, que aquest
estimava; un suïcida per mor de la desesperació amorosa i per mor de la
pròpia desfeta. No t’ho vaig dir. I des de llavors, Jaume, entrares en
la meva vida i el teu amic Marc va sortir de la teva. De París estant
quasi enllaçares amb Barcelona i Lisboa. Aquestes separacions
m’esmicolaven. I ara, després de besar-te molt de temps, em digueres
que havies de partir cap a Berlín. Aquella nit ens enrotllàrem com si
fóssim dos tocats d’amor en una crisi paroxística. Em vaig despertar de
matinada —amb la teva respiració d’ós satisfet al meu costat— plorant
la teva absència. Aquella forma teva de preservar el misteri,
l’ambivalència dels sentiments, la capacitat que tenies per evaporar-te
en determinades situacions, tot això surava dins l’aire rosa de l’alba.
Quan em telefonaren per comunicar-me que t’havies mort en una autopista
alemanya va ser com si ja ho sabés. Volava damunt els Alps nevats, em
sentia seca, congelada. Sabia que l’amor impregna i transforma les
entrades a la realitat. Aquelles darreres paraules amb les quals
m’acomiadares, Jaume, a l’aeroport de Son Sant Juan, espurnejaven dins
el meu cos: crec que necessit entrar en una època en metamorfosi. Ara
som a l’hotel. Estic desfeta. Els tràmits administratius m’han deixat
baldada. Obr la teva maleta i i et sent allà mateix. Agaf la plagueta
de cobertes vermelles on escrivies tot allò que et passava pel cap.
Tremol. És com una violació post mortem. Què passa, quan després de la
mort d’un home, la dona que ha compartit la seva vida durant un parell
d’anys, llegeix el seu diari íntim i constata que no hi és?

  1. Si la morada de Lisboa de Portugal encara que no la pura gallega, si la morada de la toledana Castella encara que no la pura Astur, per això mateix la morada Valviu encara que no cate.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!