UN PASSEIG PELS BOULEVARDS ARDENTS
AGAF AQUEST TÍTOL DEL RECORD D’UN POEMA DE NARCÍS COMADIRA
I mentre passeig pel dia rúfol, fredós i bell, mentre els peus trepitgen bassiots i terra roja, és com si caminàs pels boulevards ardents, densificats d’electricitats i d’humans, roents de vida que esclata en totes direccions, incandescents d”un repertori històries que conten molt de tot, els boulevards quasi infinits en el mirall de la Metròpolis.
Aquí hi ha només quatre albons amb caramutxa, uns ametllers prims i despullats, la soca ajaguda d’una figuera tapada de cadaverina, un casetó sense sostre i quatre ovelles i un pastor amb el fons de la Serra de Treamuntana amb neu.
És un camp odisseic, és la gran ciutat de foravila. El pastor, les quatre ovelles, els milers de larves, insectes, bacteris, ocells, rates, genetes, sebel·lins i d’altres formes de vida i jo, som al centre d’un boulevard de call vermell: l’estuari del temps que no s’atura.
(…)
El pastor, les quatre ovelles, i jo ens miram molta d’estona entrellaçats per les calors pròpies dins el capvespre tardoralós, hivernenc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que no s’atura i fa la terra fèrtil i acolorida.