5 de setembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

EN EL CERVELL DE L’ESTIU. RIMBAUD (XXVIII)

Un repòs de l’escriptura.

Fa baf, fa xafogor, fa estiu. I és l’hora crepuscular. Molt Chejov. Molt Ruskin. Molt natura elèctrica de les coses.

Escolt la música i els paons. La cacatua com a descompensació.

Rimbaud escriu:
Quant au monde, quand tu sortiras, que sera-t-il devenu? En tout cas, rien des apparences actuelles.

Pos al pick-up Anonymus 4…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!