20 de novembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

COP DE CAP

El misteri és inseparable de l’existència. Com era que no podia estar de cap manera dins les seves longituds d’ona? Elisenda em fuig des que han començat les pluges. És aquell primer horabaixa quan ella i jo, dins la sala de l’àtic que domina les teulades de l’Escorxador, miràvem com queia l’aigua damunt les acàcies, mentre envestia la fosca com una allau. Hi havia un desarrelament extasiat, en la teva mirada, Elisenda, Elisenda Mora, la meva mora, la nostra mora. Hi havia una sorpresa que et revenia a batzegades. Hi havia una impregnació del teu veure en tota aquella sala, amb la calefacció potser massa alta, que feia brillar els colors vermellosos de les parets, una exasperació creada a força d’intensitat que es confonia amb la teva fascinació pels volums de les llums, la verdor lluent d’una colocàssia en un racó o els plecs de la pluja sense aturall.
(…)
FOTO AGUSTÍ I ANTÒNIA TORRES

Et coneixia tant! Sabia que aquella forma d’estar asseguda, abandonada
a la butaca amb orelles, indicava el començament d’una tempesta. I no
ho podia aturar. S’acostaven els núvols negres i el vent es posava a
bufar fora corda dins aquella sala que semblava la imatge perfecta de
la calma. M’ofegava d’impotència. No podia consentir que t’escapassis
una altra volta del meu cos que t’enyorava feia molta d’estona. Molts
de dies i moltes de nits. Havies construït una murada que no em deixava
passar cap als camins de la teva còrpora: aquella esquena de nedadora,
ampla i musculosa, les dues pometes dels teus pits menudons, el fondal
de la cintura on m’aferrava per no caure en l’abís d’aquell engolidor
de negrures on creia penetrar-te fins al teu inici, on volia entrar
sencer. Carles m’ha telefonat que arribarà molt tard, ha de dur
palmeres a un hotel i jo vull acabar uns plànols. No soparé. Prendré un
tassó de llet abans d’anar a dormir. Allò era tota una declaració de
guerra. Havies alçat un a un tots els ponts llevadissos del castell i
m’havies deixat a la intempèrie. Quan arribàs Carles parlaria amb ell.
Feia tres mesos que vivíem plegats una arquitecta, un jardiner i un
opositor a notaries: una cambra perhom i un llit comú. Ahir, Carles em
va empènyer cap aquell matalàs que coneixia tan bé els nostres jocs.
Vam fumar dos cigarros. I en apagar el llum, me li vaig abraçar quan ja
m’havia donat l’esquena per dormir. Elisenda era segur que no vendria.
Carles es va girar per fer l’amor cara a cara. El vaig masturbar de
pressa, i me li vaig tornar abraçar, prement-lo altre cop per darrere,
amb la meva verga erecta entre les seves cuixes fins que em vaig
escórrer amb la felicitat que em dóna tenir-lo amb mi. Carles i jo ens
hem anat estimant d’una manera més segura, més tranquil·la. Però enyor
amb un desig de no dir aquesta Elisenda esquerpa, ara que la tenc a dos
metres, i li demanaria amb ràbia per què es fa la inabastable i la
inaccessible. I en lloc d’això, li amoll amb indiferència falsa: No sé
si sabré estimar-te com caldria. Elisenda fa el sord. I l’únic efecte
és una posició enravenada. És una història estranya, en el fons. El
total de la meva situació ha canviat aquests darrers dies d’una manera
considerable. De moment estic decidit a acceptar-la tal com es
presenta, sense capficar-m’hi gaire. Elisenda i Carles són el meu futur
immediat. Se’m fa present un bitllet seu del principi: A vegades hom no
es guareix dels propis sofriments més que triant desitjar-los. Defora
plou fort. He de refrenar aquesta impaciència per besar-la, per
acaronar-la. Avui m’he despert amb coragre i amb ganes d’orinar.
Elisenda havia aparegut com un arbre que m’entortolligava en somnis. He
pres sal de fruites i he pixat. He tornat al llit i, mig ensonyat, he
ajudat el meu cos a trobar la satisfacció, fins que, després de dues
onades de tensió i repòs, he aconseguit escórrer-me dins dels shorts.
Elisenda s’aixeca, s’acosta, em fa un bes curt als llavis i em diu bona
nit. Quan s’ha tancat a la seva cambra, he anat al cove de la roba
bruta i he ensumat les seves bragues i els seus sostenidors fins que ha
arribat Carles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!