POLS DE COSES I SENSACIONS
Lavínia s’havia separat. Era una dona fràgil, un poc faisandée, elegant i sobretot, molt intel·ligent. Una intel·ligència lluminosa que sortia pels seus ulls color d’argila i per aquelles paraules que trunyellava per dir la tristesa.
Quasi no sortia. Ja no em conviden, pensava. Escoltava simfonies de Schubert que sabia de cor. Es passava tot el temps a ca seva, amb sa mare, com en una novel·la de Faulkner, un conte de James, una nouvelle de Flannery O’Connor o un drama de Tenessee Williams. Seia molt a la terrassa del jardí, davall una porxada d’heura i roses grogues, on es ventava amb lassitud, bevia llimonades gelades o feia solitaris llarguíssims. Per tota la casa hi havia gerros plens de flors que ella des de petita estimava amb violència.
A Lavínia sempre li havia agradat ballar.
Post scriptum que no hi té res a veure.
Màrius, ets collonut, ovariüt, magnífic!
Quina entrevista més bèstia, més bella, més rodona!
LLEGIU QUIET, DE L’AMIC I ESCRIPTOR MÀRIUS SERRA. VAL L’ALEGRIA!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
SERRA PERFUNDET OMNIA VERBIS