Plagueta de Bord

Això que llegiràs, Lector dels mil i un sexes de l’esperit, és una carta que m’arribà als ulls i a les mans per un conjunt d’atzars, que no existeixen a l’atzar. La carta m’enlluernà. La propietària, en veure la fascinació que aquella lletra m’havia produït, me’n va deixar fer una còpia amb la condició de canviar els noms i malnoms i poc més. Li vaig donar una besada a la boca. Pederna és un poblet de la costa est de Mallorca que té la cala Verdanga Gran i tres calons dels Sicaris a cinc quilòmetres de l’església de la Verge del Rosari Florit (no és una nova advocació de la Verge, que forma part de la lletania d’heterònims que van del Rocío a la Cabeza, de les Neus al Rebollet, de la Copinya al Lliri, etc., i que l’amic Blai Bonet veia com una desfilada de models a l’estil Fellini). Vora l’església gòtica va créixer un poble de camperols que, després dels successius bommms turístics, ha vist sembrats de ciment el litoral i foravila. Maria Joana Rodella, una al·lota empeseta, negrellona amb el cabell molt arrissat, quaranta anys, modista, s’ha de casar amb Macià Prim, jardiner, alt i rabassut, de cinquanta-dos. Tota la colla d’amigues li preparen una festa de final del fadrinatge —despedida de soltera, diu Fifí Aguilar San Cucufate— al xaletet de Fina Cativa, rossassa estil anglès que fa de recepcionista al Gran Hotel Acapulco. Antònia Balera, mitja cabellera castanya, cos de ballarina i bibliotecària de l’ajuntament, escriu a Bel Farinera, que viu a Las Palmas i no va poder venir a la feta per mor de les cinc criatures.
(…)

«Estimada Bel, no sé per on he de començar. Encara estic regirada i
quan hi pens em pega com una ofegor de nervis. Tu saps que ho havíem
preparat tot. Ens repartírem les feines. Na Damina Saïmera
s’encarregava de les porcelles rostides i d’aquell patató que em fa
tornar botxa. Na Catí de Baixcós ens va fer unes tenyides i unes
permanents a Ses Piules que pareixíem les de l’Hola. Na Fifí diria que
ella és de Vanity Fair com a mínim. Ella s’encarregava de la decoració.
La pancarta, l’havíem pintada damunt un llençol aquesta pardala i na
Jaquelín Mordella, que ha tret les oposicions de policia local, deia:
MARIA JOANA ETS MOLT BELLA, QUE EN MACIÀ T’ESCALDI LA TAVELLA. Va ser
un escàndol. Na Rosa Annerota, que va de mare amb dues bessonades, però
que li pega al suc, duria la beguda. Vàrem fer matx, caipirinyes,
negronis, pomades i els seus mojitos. Buf! A mi em va tocar cercar el
boy. Sort que tenc una cosina, na Barita Tapí, que fa feina a la disco
Paranoia i en tenia un de negre que acabava d’arribar de Guayaquil. El
me presentà. Va dir que faria uns striptís divertits, muy finos, i
duria els cedés. A les onze i mitja a Can Trempet. A les nou començàrem
a beure com a xotes. Na Fifí també era la digei i posava boleros a
tota. Bésame, bésame mucho, la vaig ballar amb na Jaquelín i ens
esbutzàrem de riure. Entre disc i disc na Fina contava acudits. Saps
aquell del gallet? Com s’escriu, amb ge o amb jota? No ho sé, li diu
l’amic, però ahir vespre el tenia a la punta de la llengua. He de fer
via perquè ara ve la grossa. Sopàrem a sempentes. Hi havia de tot i
molt. Pedromari Troncal va tocar el timbre. Aquí va començar tot el
trull. La seva dona l’havia deixat i se n’havia duit els tres nins. Li
deien que havia tornat al Malecón de Guayaquil. Entre na Fina i jo el
consolàrem i li donàrem uns mojitos. S’animà a mitges. El deixàrem
perquè es canviàs. Quan tocava sortir vaig posar l’Evita, vaig apagar
els llums. No apareixia. El vaig anar a cercar i el vaig trobar plorant
a les totes amb el tanga de platallons vermells. Li vaig dir que no
passàs pena i que vengués a sopar i beure. El vaig entrar al menjador i
va ser una festa. L’enrevoltàrem mentre devorava un cap de porcella i
ens contava les seves aventures de l’Amazònia a Pederna. A la mala hora
passà tot. La feta és que na Maria Joana es va colgar amb en Pedromari.
I diuen que es volen casar. No trobes que la vida pega moltes de
voltes? No puc escriure pus. Ja t’ho contaré. Muà, muà. Antònia Balera.»

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!