Acab de llegir el post d’avui de Tros de Quòniam.
Estic totalmt d’acord amb l’Ibañez quan critica l’H. Bofill i el seu article d’avui a l’Avui ple de grogor carrinclona i misèria neuronal.
Havia fet un altre post llarguíssim i exaltat en què defensava la meva amiga i crítica Dolors Oller i el company, i ben llegit, llegit amb gust, Toni Sala. L’he tirat als fems.
Ells dos es defensen ben totsols amb la seves obres.
Llàstima que la primera batalla literària de la rentrée sia d’un sostre tan mesquí, tan pobre, millor dit, tan miserable. Ah! I amb tant de màrqueting cinquèmundista!
Em sap greu per a tots. I visca la gent baralladissa, les batalles d’idees amb excel·lents Lletres de Batalla!
No n’hi ha més de fetes!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bielet,
et venero com el lector afèrrim que sóc però crec que no hauries de fotre més caliu al foc dels inferns violents!
He estat passejant un poc per aquest bloc o blog o plagueta o com li vulgueu dir anomenat Tros de Quòniam i pareix com si aquest Ibañez en tingués per a tothom, cosa que els seus criticats imparibles o imparables o inaguantables també fan.
Se veu que això de tirar-se els trastos un damunt l’altre predomina i agrada en la nostra literatura catalana: només fa falta pegar una petita ullada per contemplar en el teatre canònic de les nostres misèries com uns se fiquen amb sos altres pels blocs, pels diaris i per les pàgines! Uns perquè tal i els altres perquè qual! I perquè en Fulanito va dir ximo-xemo o perquè en Miguelín no se va callar!
"Anda ya!" com diuen els catellanoparlants! Cada vegada que veig això penso en les velles del meu poble, despotricant de mala manera per tal de no avorrir-se!
També penso en cans que cerquen cusses peludes per fotre i cavar claus de marfil però això ja és una imatge diferent que deparo per a altres treballs auxiliars…
Enlloc de tirar-se les pedres de la infàmia com titelles japoneses el que hauríem de fer és formar un front comú i no debilitar la ja de per si feble literatura catalana!
Sabeu què, això només és un teatre de maniquís, propaganda barata estil merchandising per tal de fer gràcia i befa i negoci del que predomina: sexe i violència!
Que ens donin a tots nosaltres, jo inclòs, un poc pel cul a veure si ens agrada!!!!!!!!!!!
Llàtzar Martí Pous
L’article del bofill és infumable, això de voler ser jutge i part i aprofitar qualsevol situació per criticar el crític (Guillamón) que us ha baixat els fums quan tocava… Però això no vol dir que Rodalies meresqués el Premi Nacional. Tothom sap com va això dels premis i no es tracta de defensar una tribu contra una altra (jo per sort sóc només un lector i no tinc "amics" en el món de la literatura) sinó de ser una miqueta dignes. Aquella novel·la no era de premi nacional, no fotem!
Biel, una cosa és que no puguis fer un audiopost i una altra és que si em cites no m’enllacis, recoi, que és tan fàcil com mirar dalt on hi ha la icona amb dues baules i punxar i posar l’adreça… Mira: Tros de Quòniam . Ja està. I quedes com un senyor.
Crec que cal més marro, més baralles, sang i fetge, probofillets i antibofillets, imaparables i aturadots, etc. etc. Més RAUXA i menys seny. La vida és foc o és pansiment. Cagar-se en la literatura i en cert literats pot ser també literatura. La bona literatura te la posa dura. I’m in fire.