28 d'octubre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

JUTIPIRIS

Pau, et sents un pes a la boca del cor. Quan fa dos mesos celebrares els trenta-tres anys i et regalares tota casta d’anàlisis, el metge de capçalera et va dir que estaves bé de tot. Només hi havia aquella repetitiva neurosi hipocondríaca que curaves amb els ansiolítics que prenies cada nit i les sessions hebdomadàries amb la psicòloga Aina Carbonell. Emperò ara, just baixar de l’entresòl de Balearvistacool, aquesta empresa de publicitat en què malvius, i posar els peus davall les voltes del passeig de Mallorca, et notes com si t’haguessin col·locat un sac de plom damunt les costelles. Alenes fondo per veure si t’espassa. Res. Sembla que creix la pressió damunt la post del pit. M’he de posar tranquil, dius en veu alta, i dues senyores capblanques et fiten com si fossis un tocat. Decideixes travessar. Un cotxe ha de pegar una frenada forta per no enganxar-te. Una veu crida: animal!
(…)
Et poses a caminar entre un home que duu tres cans raters i una parella
de negrates altíssims que discuteixen fent manotades. Veus un banc com
un oasi. T’hi asseus. La pressió no ha amollat i et costa alenar.
Panteixes. Treus el mòbil. Marques el número d’Aina. Comunica. Fa
humitat, calfredeges, ja t’ho deia Sara, la telefonista, vas
d’entretemps i fa fredor. T’embotones. Tornes marcar. El número
continua ocupat. Recordes que un dia Aina et va dir que el telèfon
només servia per a consultes de vida o mort. Penses que les urgències
de la clínica Rotger són a prop. Les urgències sempre t’han fet por.
Només la gent que hi ha, t’emmalalteix. No t’has distingit mai per la
teva contenció emocional, ni per l’educació estricta dels teus sentits
i sentiments. Allò pot ser un infart. Tornes prémer la tecla. A la fi!
Com si arribàs de la nit dels temps, sents el seu digau tan sec com les
fulles que tens davall els peus. L’hi contes fil per randa, ella et diu
que no vagis tan de pressa, t’embarbulles, retures, tens ganes de
plorar. Has posat l’altaveu, i les paraules d’Aina són imperatives:
agafa un taxi, vés a l’apartament, pren dues pastilles i relaxa’t. Ella
et diu que són nervis i tu creus que estàs moridor. T’escoltes massa,
et repeteix abans de penjar. La veu d’Aina té qualitats miraculoses.
Just sentir-la, t’ha fet bé: el pes feixuc s’ha volatilitzat. En
arribar a aquell niu que sobrevola els plàtans de la Rambla, has seguit
les instruccions. Ara, estirat al sofà, et sents ressuscitar. Quedes
adormit com un angelet. Al dematí ets un home nou. Escoltes el
contestador d’eima quan una veu de dona que sembla amarada d’una
tristesa fonda et diu que la vostra història s’ha acabat. Quan intentes
sentir de bell nou el missatge, et tems que t’has errat i l’has
esborrat. Qui és aquesta Blanca? Des que trencares amb Bel Morey fa més
d’un any només has tengut aventures volanderes. I aquesta al·lota
semblava que et coneixia bé. Podria ser una broma? Emperò, per què? O
s’ha equivocat de telèfon? Tot el dia estàs penjat amb aquell missatge.
Recordes haver conegut una Blanca a València fa més de deu anys quan
sortires a ballar amb una colla. No us colgàreu i ja ni en memoritzes
la fesomia. Et passes el temps dins un abisme d’interrogants i frisses
d’arribar per saber si ha deixat algun altre missatge. El primer
vespre, res. Ni el segon, ni el tercer. El quart hi ha unes paraules de
Blanca, entre plors: Per què hem arribat a la fi de la nostra història?
Pau, l’escoltes moltes de vegades seguides. Cada vespre el primer de
tot que fas és amollar el contestador. Per què em telefona des d’una
cabina? Perquè no vol que la localitzi, beneit. Somnies en ella. Blanca
et fa perdre el cap. No t’atreveixes a parlar-ne amb ningú. Ni amb
Aina. Passen dues setmanes amb missatges cada cop més curts i tallants.
Creus que t’has enamorat d’aquella veu, la necessites, l’adores. I un
horabaixa, quan ets a la visita d’Aina, sona l’arribada d’un
essaemaessa al mòbil. El mires. És el teu amic coral, Joan Pagès, que
et consola del teu trencament amb Blanca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!