Plagueta de Bord

TOUT CE QUI EST ANACHRONIQUE EST OBSCÈNE
Roland Barthes

No conec totes les formes de fermentació de l’esperit. He agafat grapades i grapades de fulles, banyades i plenes de terra, dels ailants. I he fet una pasta, una pastota marronosa i regalimadora. No conec els humors del meu cos. Amb la pasta de fulla seca ben humida, un caparrot, i l’he col·locat damunt una peanya de fusta de pi. No era una escultura, no eran un ninot, no era altra cosa que una bolla de fulles seques ben humides pastades per les meves mans. No conec l’escepticisme flemàtic que em proposes. Si tingués una veu, què diria? La bollota de fulles seques humidotes no mota. On aniria si pogués partir? Qui parla dient que som jo?
(…)
La bollota de fulles seques i humides, com un cap tallat damunt una peanya no vol dir res.
Li crid: Parla!
I calla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!