22 d'octubre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

LA MEMÒRIA SENSE RECORDS (I)

No hi ha res més inhabitable que un lloc en què fores feliç.
Cesare Pavese

Venes i artèries, cèl·lules i sinapsis, voldries córrer per aquests laberints exactes del teu cos.
Necessites un carnet de somnis. Cosir les punxades, fer l’ordit i la trama dels oblits, ennuegar caps.
Dibuixaràs els plecs de la realitat que et surt per les puntes dels dits, radiacions i emissions físiques que esdevenen tactes, les forces vives que ens divideixen en aquesta barreja de gust i de crueltat, de violència i de dolçor.
Et cal anar més viu que una espira, ets de condició moneera i ho saps. Ja ho va dir Montaigne fa estona.
Escriure la incandescència i el somni. Com?
Retropressentiments, estratègies de cacera, auxilis.
(…)

Ets cru, cruot, cregudot, cruel? Escrot!
Endolat d’oblits cus i cus i cus aquests desfets païts, aquesta desfeta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!