22 d'agost de 2005
Sense categoria
0 comentaris

EN EL CERVELL DE L’ESTIU. NOTA DE PLUJA I PRIMERA FREDOR (XIX)

La pluja d’ahir –curta, intensa, forta– ha encès els colors. Tot el camp (terra, arbres, ocells, serra, cels, liquens, núvols, etc) tenia avui una lluentor exacta. Com si el paisatge l’hagués dibuixat un pintor xinès del XV com Chen Chun: tendresa d’una pintura feta de la perfecció del dibuix amb una cal·ligrafia tan justa com realitzada amb una prodigiosa economia de mitjans.

Ahir la lluna plena damunt la Foradada. El templet de marbre de Carrara de Son Marroig bastit per l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i l’horitzó d’un mar vist des de l’altura són visions insuperables. Nit de contemplació lul·liana a prop de Miramar, davant Miramar a dues passes de vol: el trànsit de l’Amic cap a l’Amat, sempre com un miratge. Els miradors com a trampolins.

Coups de cloche épars à l’orée de vallon
Pêcheurs et bûcherons ont disparu.
Flou au loin le soir sur les montagnes
Je rentre seul aux nuages blancs…

Que sigui aquest poema de Wang Wei del segle VIII d JC la demostració clara que la veu viva del poeta mata la mort.

Per la porta del jardí, oberta d’ampit en ample, entra llum de lluna, olors de bacteris de pluja i brisa perfumada de mores i raïms innombrables.

El lector pot crear una obra així com en rep l’aliment.

L’ombra dels cants dels sebel·lins m’enlluerna i em tranquil·litza.

Ensum tardors, encenc alimares i partesc cap als somnis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!