15 d'octubre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

TORCEBRAÇ

No sabies, Bernat Darder, que a setanta anys i busques et trobaries tan xalest per agafar la càmera filmadora sony, que tu mateix et regalares, i partir cap als carrers de Palma per aglapir totes aquelles coses que et farien cacera. Ahir havies tengut una topada forta amb el teu fill Roger. Des que feia nou mesos i tres dies morí la teva dona, na Maria Ventayol, en Roger havia perdut una de les fonts bàsiques de finançament. I tu li amollares: Quan hagis tudat la legítima que et va deixar ta mare contra la meva voluntat, te’n pots anar a porgar fum. Un home de quaranta anys amb dona i dos fills ja és ben hora que sigui un poc responsable. Ell no ho podia entendre. Potser el fet de ser fill únic l’havia tudat. Sempre li havia faltat un bull. Na Maria el sobreprotegia quan tu volies deixondir-lo. I aquell nin aviciat s’havia convertit en un gandul, un mentider i un lladre quasi sense que us en teméssiu. Millor dit. Sa mare no se’n va voler témer mai. I quan tu hagueres d’anar a comissaria per camell o lladre de cotxes, na Maria et deia que eren entremaliadures, dolenteries pròpies d’infant.
(…)
Amb en Roger no tingueres cap possibilitat de diàleg. S’atrinxerava
rere el mur matern i no hi havia manera de d’educar-lo. Ell tenia una
idea pròpia, no fer res, i totes les teves paraules li semblaven les
d’un adversari que li fa la vida impossible. El tragueren d’un parell
de col·legis. Na Maria, per defensar-lo, atacava els mestres que
trobava durs i autoritaris amb aquell angelet. Va ser el teu fracàs més
absolut. I només li faltava apuntar-se al PP per poder fer de les
seves. Ara, que sortien a voler corrupcions mediocres i brutals,
pasasaves pena que la seva foto no aparegués en la primera plana dels
diaris. Cadascú construeix, a la seva manera, la vida que vol, o que
pot. Estaves convençut que aquell desacord profund amb el teu fill
formava part d’aquesta crisi generalitzada de moral privada i pública.
Crisi econòmica? De cap manera! Crisi de civilització! I amb aquestes
idees dins la teva còrpora massissa d’home que ha caminat molt i que ha
pensat molt, que ha fotografiat el món per tots els cantons —al cap i a
la fi eres un fotògraf jubilat—, caminaves per la Rambla. No hi havia
res que et cridàs l’atenció dins aquest horabaixa plujós de setembre.
Les fulles seques dels plàtans eren un lloccomú. Els rams de les
floristes t’escarrufaven. La gent tenia boques taciturnes, i feia unes
cares pansides d’un color tirant a verdós. En arribar davant el Gran
Hotel, va ser quan les veieres. Eren dues al·lotes amb cabelleres
llargues que pegaven bots i parlaven pels mòbils dins un nigul
lluminós. Amb la sony feres un zoom molt llarg que agafava des dels
seus passos als seus rostres. Com en un exercici de desaparició,
entraren en una boutique. Les esperares molta d’estona. I sortiren
rialleres i tremoladisses, sense cap bossa, com si s’haguessin comprat
els vestits més desitjats. Et posares a l’altra vorera. Podies
filmar-les tranquil. Veies com es mostraven els mòbils i reien com
esperitades. Després entraren a Adolfo Domínguez. Les seguires.
Demanares un fulard per a dona i t’enviaren al pis superior. Les
observares com agafaven moltes peces i es tancaven dins els
emprovadors. T’entretingueres molt triant fulards. Elles sortiren i
partiren. No compraren res. Tu les perseguires, escapat. Estaven
assegudes en un banc del Born, on jugaven amb els mòbils. Per sort, i
mester, pogueres filmar-les des de darrere. I enfocares els mòbils per
saber el motiu de la festa. No les deixares fins que tancaren totes les
tendes. Sempre feien el mateix. Entraven en una botiga. S’emprovaven
coses. I sortien. Eren com dues nimfes, dues Lo-li-tes, dues nines
encisadores i electritzants. I aquell vespre, Bernat, quan mirares
fotograma rere fotograma la pel·lícula, descobrires els retrats
recíprocs que es feien dins els emprovadors. Els retrats de nimfes
calidoscòpiques, que penjarien, de nit, en el seu fotolog d’Internet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!