19 d'agost de 2005
Sense categoria
5 comentaris

EN EL CERVELL DE L’ESTIU. ALÈ DE CARN I ESCUMA DE COPINYES (XVIII)

No, no miris les dunes plenes d’assutzenes.

No , no t’acostis a l’aigua de mar.

No, no em diguis que això no és ver.

Caminava tira tira per la drecera d’aquest mur invisible que separa l’aigua i l’arena seca. Un mur de copinyes rosades. Música de les copinyes arrossegades per les onetes.

No, no miris aquell al·lot que s’engronsa dins una barca varada dins la sorra.

No, aquell al·lot no existeix. Menjat pels cucs de la memòria.

Qui diu que hi ha una tomba damunt les ones?

Pugen dels fons del mar estols de núvols.
El nin de la barca s’enfonsa dins un llit d’alfabegueres amb la Mare de Déu morta.

No, no és ver. La Mare de Déu és un transvestit que es passeja per devora el camp del Barça a la recerca d’un pardalot amb euros.
Crida l’infant que l’horitzó no té fons i que els pares l’han abandonat entre les anemones i els eriçons dins una pradera de posidònies.

No, no és ver.
La barca aturada, l’infant esquarterat per les gavines dels femers de Son Reus.
El ciclista Francisco Alomar mort fa cinquanta anys per un cotxe que diuen que menava el Marquès de Villaverde acompanyat d’una cantarana (C. S.) J. A. Bardem des del cel somriu i compixa els presents amb la Lucia Bosé vestida d’àngel blau.

No, no frissis. Encara les assutzenes t’agombolen, nin aviciat, entotsoladíssim, que et fas una palla lenta i harmoniosa dins la barca dels teus somnis.
No, no recordis la família, ni els engrescadors vespres quan et vesteixes de dimoni cucarell i fas por a les fadrines menopàusques del llogaret.

No, no frissis. tot ferà ull.
Empèrò ara, nin aviciat, arribes al deliri sense bategar-te. Com si no res.

I el verrim sura, nacre resplendent, damunt les onetes que converteixen les copinyes en matèria de precussió.

  1. Aixó no val que la Mare de Déu era un home ja ho va descobrir l’ara independentista i defensor de la publiciitat de la piscina de l’estiu d’en P J en Jaume Sastre.
    Salut Biel

    Anònim

  2. Biel, a veure si en fas un capítol de l’amo en Damià de cas Donat; no pot esser que l’hagis despatxat en un fragment. Exigim més protagonisme literari per aquest personatge. Si no ho fas tu, idò, ho farem noltros…

    Ciberclub Acapulco (durant l’hora del carajillo)

  3. Avui, tombada damunt l’alga vora la mar veia l’aigua banyant les seques una i altra vegada, sense cansar-se amb la mateixa serenitat.

    Els pins verds i tranquils acaronant la arena blanca i els còdols banyats sense queixar-se. La llum del sol, suau, damunt la pell, aquesta pell que aguanta i sofreig les morts en patera, en carretera, en mans d’homes.

    Emperò un instant m’ha parescut estar al cel envoltada de meravellosos núvols. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!