13 d'octubre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

ELS NOMS QUE NO TENEN COSES

Pere Servera Melis té dinou anys i unes ganes desficioses de ser escriptor. Des que el director de la revista La vida impossible t’ha demanat un conte d’estiu vas cercant temes com un desesperat. El primer esborrany que fas t’ha sortit d’una tirada: «Fitora. Quan comença a fer fosca, sempre es necessita algú. Eugeni té quaranta–nou anys i està dret devora un pi pinyoner altíssim i davant un aljub fondo i sec. Els pensaments s’encavalquen dins un cervell volcànic. No pot pus: na Maria, després de nou anys de viure plegats, el deixà l’hivern passat per un estranger. I ara l’han acomiadat de cuiner de l’hotel Marina. Per afegitó fa un mes un bulldòzer ha tomat la casa dels padrins, on sa mare hi tenia la perruqueria de senyores, davant el Port Blau, per fer-hi apartaments de luxe. Negocis d’un cosí fenici. Eugeni es tira de cap dins l’aljub.
(…)
Dins la butxaca han trobat un paper amb la seva lletra nerviosa: “No
tenc res d’allò que voldria! Estic fart de tanta comèdia! No tornaré a
ser feliç pus mai!” A Mallorca hi ha una gran tradició de dones que es
tiren dins pous i d’homes que es pengen.» Pere s’ho ha rellegit i ha
canviat una frase i mitja. El segon esborrany és més afable, potser més
fresquet: «Et recordes del peix espasa? Tens una mirada infantil sobre
les coses, em va dir Miriam despús-ahir, mentre es feia una trunyella
llarga abans de pegar un capfico. No sabia com agafar-ho. Ahir anàrem a
ballar a l’Esklafit amb tota la penya de la Colònia. Va ser un fracàs.
Tots ja érem uns adults immadurs i insuportables. Miriam xuclava
pomades una rera l’altra com si s’hagués begut l’enteniment. I quan
desvariejava la vaig acompanyar a ca seva, no em va deixar besar-la i
em va dir: Ets un tros de banc, ni te n’has temut que m’havia posat
darrera les orelles unes gotes de secrecions vaginals. Aquelles
paraules em varen remoure tant que no em podia dormir. Per quedar
tranquil vaig haver de remenar-me-la. Avui li demanaré si vol que ens
casem aquest hivern. Segur que em dirà que sí. I si em diu que no, què
faré amb la meva vida?» Pere no està content, voldria més intensitat,
més gelor, més enjòlit. Però li ha dit el director que havia ser un
microrelat. I els límits són una forma d’esperoneig. Potser podria fer
una autoficció i inventar-se a si mateix en l’acte d’escriure:
«Escriptor en pana. Entr al ciber Islamit. Hi ha un taulell amb un moro
darrera. Quan li dic Internet em marca una d’aquelles taules
confessionari que hi ha a la dreta. A l’esquerra tot són cabines
telefòniques. M’assec devora una al·lota pèl roja que fa molt de renou
quan tecleja. Més enfora hi ha un negre amb una gorra que possa Subway
que mira per tot. Em pos a escriure: “Mallorca, illa dels colorins i
dels glamours agostencs, però tota plena de misèria i mortor, tapada
pel cartró-pedra de la hipocresia: batles com Hidalgo, regidors com
Rodrigo de Santos que connectaria amb el cas Rasputín —és el colmo que
gent de missa i de dretes pagui intercanvis sexuals amb doblers
públics!—, bimbolles immobiliàries que esclaten, bufets d’advocats que
bugadegen euros negres i societats tapadora, encara requalificacions de
terrenys submergides i pagades amb maletins plens d’or, tot allò que no
sabem i que com a narrador d’investigació descobriré anant pels
jutjats, pel GOB o per Son Banya. Així pensava Lluc, investigador
privat, que havia entrat en un ciber seguint una morena amb un vestit
de còctel negre amb tiranys que la sabia llarga sobre unes comissions
megamilionàries i un camp de golf amb hotelet. La morena estava dins la
cabina tres. Lluc la vigilava de prop. En la frescor de l’aire
condicionat el tret fou clar i llampant com un brollador.” Uf!» Quan
has acabat d’escriure això mires al costat i no veus ningú. Sents uns
alens fondos: La pèl roja i el negre s’ho fan dins una cabina. Tu,
Pere, també ho tens clar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!