Quin trip per la Blogosfera!
Sense exagerar he visitat més de trenta blocs de tota casta i condició i em sent euforitzat, endorfinat, bitacolat, estremit, electritzat, ferit, desfogat, redimit i entotsolat.
I estimuladíssim!!!
Quina bellesa mostrar-te a tot el Món en unes planes que són com a pasquins que es llancen des del terrats de la xarxa i arriben a qualsevol indret de la Terra, del Planeta!
El jardí és fosc, emperò puc veure el capcurucull del Brachichiton (l’arbre ampolla) al contrallum del cel. I també puc entreveure un paó que dorm damunt una branca altíssima.
L’òliba fa xusssss-xusssss damunt la finestra de la meva biblioteca. Él seu xitar és la meva banda sonora.
Llegesc Sur le jadis de Pascal Quignard. Em retrata: Qu’est-ce qu’apporte à la connaissance de ceux qui les lisent, le soir, avant qu’ils s’endorment, la lecture des journeaux?
À quelques ornements près les quotidiens informent de l’aoriste pur et dur.
En lisant le journal les hommes apprennent que les hommes adulent la violence collective sans limites;
que les hommes adorent les plaisirs de la domination sans borne;
que les hommes sont soumis a l’appât efréné du gain;
que les hommes envient la poursuite illimitée des tous les plaisirs;
que les hommes sont fascinés par les silence éternel de la mort.
El jardí és una taca rectangular tota negre.
L’òliba no s’ha aturat de xitar mentre escrivia les paraules alades de Pascal.
Fus en tinta xinesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No se que sent emperò no és la fosca que m’estrenyn quan guait de matinada
Aleix Aix