3 d'octubre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

MUNDUS NOVUS

ICONOCLASMA

Havia posat sobre la invitació escrita a mà l’empremta rouge dels seus llavis de peix.
Em creixen «Les tres Gràcies» per dedins, corren per un no-conte que es fa dins el cap. Una és perruquera, Niní, del Pont d’Inca, l’altre és caixera d’Alcampo, Angustias, i la tercera fa d’al·lota dels encàrrecs a la perfumeria Francesa, Jaquelín.
No en pensen de bona. Niní té un novio mig gitanot, el Metxes, que fa de camioner de xatarra. Angustias fa roïssos de tot i té una amant, Catalina, que fa feina en una empresa pirata de neteja. I Jaquelín duu de cul un quillo que fa de mecànic i boxeja.
(…)
Crec que hi pot haver marro amb aquestes tres al·lotes desfermades la nit d’un divendres vespre per devers Palma la Nuit.
Niní és com una princessa russa de grans ulls negres. Angustias sembla
un al·lotot amb el cabell quasi rapat i Jaquelín duu una gran cabellera
vermellosa que es recull amb cues de cavall o la s’estarrufa com Sonia
Ryckiel.

Anam cap als cents anys de mestre, amiga i còmplice Mercè Rodoreda!
Falten set dies!

Estic d’acord amb Salman Rushdie que el conte és un intrument heurístic.
I afegiria: I asserenador.

Habit els vapors de la il·lusió!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!