28 de setembre de 2008
Sense categoria
1 comentari

LES VEUS DE LA POLS

Era un poema manuscrit d’una escriptora morta feia molts d’anys,
un poema antic, perdut, ple de taques de rovell
i amb la tinta blava esclarissada, borrosa, viva.
L’he trobat al fons de l’altell
embolcallat de pèls i teranyines i borra.
Les veus de la pols m’han calfredat
mentre passava la mà per damunt la cal·ligrafia,
les veus de la pols s’encarnaven
dins els mots amb moviments sistòlics.
(…)
Ho puc assegurar.

  1. El contingut d’aquesta fotografia no sé si combat la crisi, però ajuda a oblidar-la… gràcies estimat per recrear.nos, encara que la podries haver posada de cos complet… Besades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!