27 de setembre de 2008
Sense categoria
1 comentari
FEM DUES LLETRES A MÀ (II)
He trobat el meu nou títol i te’l vull dedicar.
Per què els amics, als quals som més feels, ens donen abandonament, de vegades?
L’he trobat, al nou títol, dins el trencaclosques lletrer que m’envolta, que em setgella, que m’amara, que em dissol, que m’engata, que em tutel·la, que em salva, que em maletja, que m basteix, que em mata, que em viurefica, que em cervelltremola, que m’okupa, que em devora, que em desfà, que…
No ho diries mai, amic enfora, hi ha un estat de perplexitat que es fon amb una subversió subtil.
Ens hem de perdre el respecte, la fredor de la fórmula, la necrosi del clixé, la mort del tactes!
No ho dubtis! El títol és un mirador noufet, noutrincós, nou de dringa.
Però, alhora, amb la simultanieïtat de dos protons que xoquen a l’accelerador de partícules de Ginebra, el títol és un mirador antic, que feia temps que no visitava, que no netejava, que no explorava, sobretot, sobre tot, des d’on no hi veia.
Sona el telèfon, amic enfora, i pens que pots ser tu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com uns macro-projectes buits com un accelerador de partícules gegantines que no siga una forma de justificar la desviació de cabdals i fons públics o per què encara seria pitjor la negligència inoperant?
Quan en realitat sembla que ja fa temps que els japonesos van inventar la microtecnologia.