Plagueta de Bord

BONET AL BROSSA I AL MALLORCA

Anar a fer promoció de Blai Bonet a Barcelona és una feina gustosa a la qual no vaig poder dir l’educat «no, no puc», que forma part de la meva pràctica actual. Pràctica d’autodefensa perquè em fa por que el llegir no em faci perdre l’escriure. Ja m’enteneu! I dimarts passat, dia 16 de setembre de 2008, vaig partir de quatres amb un avió d’Air Europa cap al meu cap i casal estimat. He de confessar que vaig fugir a l’escapada de la síndrome del primer viatge en avió després de la catàstrofe de Spanair de Madrid. Vaig notar que els meus companys de vol eren més sensibles que abans a les incidències de tota casta, i quan vàrem entrar en unes turbulències just abans d’aterrar hi havia moltes de rialles que amagaven llàgrimes. Sentir Joan Brossa parlar de Blai Bonet era un gust, perquè el considerava com una de les veus poètiques més essencials de la literatura contemporània catalana. I això, a mi, un vailet que els adorava a tots dos, m’omplia de satisfacció. Les he enyorades molt, a aquestes dues deus poètiques que tantes de paraules, de músiques, de consells i de companyia m’han donat.
Per això, que a l’Espai Brossa, aquesta sala polivalent quan el barri
gòtic es transforma en barri menestral, ens reuníssim tot un conjunt
d’amadors de Blai Bonet, era una festa, un fester. Tot això es feia amb
el títol Re-cor-dar, tret del vers: «Re-cor-dar, significa acostar les
coses al cor». Ho organitzava la Direcció General de Cultura de la
Conselleria de Cultura i Educació del Govern de les Illes Balears. Des
del 10 al 28 de setembre, cada vespre a les 21 h, el grup Corcada
Teatre presenta l’espectacle Pèl al pit, amb dramatúrgia i direcció
d’un excel·lent teatrer, Joan Fullana. Una peça «que parla dels joves,
des dels joves i per als joves. A partir d’una selecció de textos del
poeta Blai Bonet presentem una obra l’eix central de la qual és
l’adolescència. El muntatge del poeta de Santanyí cerca tractar la seva
obra des de les paraules despullades de total cobertura, per tal de
resoldre el misteri, perquè com el mateix Blai Bonet afirma “amb la
poesia també aconsegueixes abolir el misteri. El misteri és la
decadència. En canvi les coses tenen tendència a ser clares”». Puc
assegurar que la feina de tot l’equip de Corcada Teatre està feta a
consciència, amb la passió dels vertaders comunicadors de la paraula
poètica: un bombonet blaibonetesc. El 16 de setembre a les set, aquella
catacumba magnífica de l’Espai Brossa acollí la taula rodona Recordant
Blai Bonet, i moderats, catalitzats, per l’amic periodista Emili
Manzano, els escriptors Sebastià Alzamora, Xavier Lloveras i aquest
cronista contàrem la nostra relació personal amb B. B., com el
coneguérem, com el llegírem, com l’estimàrem. És impossible fer un
resum d’aquella hora i busques en què escodrinyàrem i férem viure des
de moltes perspectives l’home i l’escriptor a través de quatre cossets
que el consideren un dels fars orientador de les lletres catalanes de
tots els temps. Els curiosos podran veure en vídeo una conversa
semblant, perquè els mateixos intèrprets, acompanyats per l’amic i
editor Xavier Folch, participaren al  primer programa L’hora del lector
(http://www.tv3.cat/programa/226058716/) d’aquesta temporada, dijous 18
de setembre a les onze de la nit al Canal 33, que va ser com un altre
espot publicitari blaibonetià de 55 minuts que segur que ha fet
conèixer per primera vegada a molts telespectadors joves un escriptor
fonamental català que per desgràcia té molts pocs llibres en
circulació. Si anau al Blog del Sr. Boix
(http://blogs.ccrtvi.com/elsenyorboix), podreu veure a través dels
comentaris l’impacte del programa i també un vídeo sensacional de Lou
Reed recitant l’«All Brown» del llibre de poemes Nova York. L’editor
Folch ens donà la bona nova que abans d’acabar l’any podrem fruir de
les Poesies completes de Blai Bonet, la qual cosa serà de celebrar. El
dia 17 de setembre a l’Espai Mallorca, que fa els 10 primers anys (Per
molts d’anys i bons, amics!), es projectà el vídeo Blai Bonet, entre el
coral i l’espiga, de Pere Salom, que és una biografia del poeta
santanyiner, amb nombroses entrevistes a amics seus, quadres ficcionats
d’episodis personals i material gràfic i audiovisual inèdit que ha
patrocinat l’Obra Cultural Balear. I, finalment, el dia 18 de setembre
a les set de l’horabaixa a la catacumba brossiana, l’amic poeta Carles
Rebassa, i aquest cronista, diguérem seixanta minuts de versos
blaibonetians amb tota la veu de l’ànima. Crec que és un dels recitals
més densos, intensos i sentits que he fet en molt de temps. El públic
fervent xuclava amb un silenci treballadíssim els nodriments
saborosíssims del poeta de les veritats insubornables. Quadres amb poemes i fotos d’Óscar Pipkín d’en Blai a Santanyí s’exposaven també al hall de l’Espai Brossa.Tot un Festival
Blai Bonet que ja ha servit i servirà perquè el personal llegeixi un
poeta —de tan contemporani, un clàssic— que ens fa passar gust i ens
ajuda a viure. Gràcies, Blai!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!