Plagueta de Bord

“IL YA TOUJOURS POUR CERTAINS ÉCRIVAINS UN MOMENT, ME SEMBLE-T-IL, OÚ UNE PHRASE, UN TERME DONNE SOUDAIN UNE TONALITÉ À LA MUSIQUE, UN SENS À L’HISTOIRE DE SON LIVRE. CHACUN DES MIENS, EN TOUT CAS, Y BUTE, À UN MOMENT OU UN AUTRE. DANS BONJOUR TRISTESSE, LE MOMENT CLÉ EST CELUI OÚ ANNE APPREND LA PRÉSENCE D’UNE MAÎTRESSE CHEZ L’HOMME QU’ELLE AIME: L’INSTANT OÚ L’ON COMPREND, AVEC ELLE, QU’ELLE SE TIRERA MAL DE CETTE HISTOIRE.” F. S. (Derrière l’épaule)

Ahir, a la posta de sol, amb un airet fresquet i amb els darrers, meravellosos, núvols baudelerians d’una tempesta casi seca de la nit anterior, vaig anar a passejar amb la gravació de Bonjour tristesse dit (recalc i subratll el dit) per Catherine Deneuve (gravació de les Editions de Femmes, comprada amb Nadal Batle –que només adquiria assatjos matemàtics i científics– a les Presses Universitaires de Saint Germain de Près de París). L’aire de la drecera dins la garriga estava amarat d’aquelles aromes d’humus banyat –perfums de pinassa, de romanins, d’estepes i de mates–.

La veu plena de matisos de la Deneuve m’entrava directament dins les dendrites i els cilindroeixos de les neurones de l’ànima. Feia molt de temps que no escoltava les aventures d’aquesta al·lota, orfe de mare, que després de sortir de l’internat de monges amb perfum de til·lers passa un mes de vacances en una vil·la blanca damunt un promontori just davant la Mediterrània de la Côte d’Azur, del Midi. Cécile duu l’acció a cops d’intriga i de senzillesa, d’un francès que mama de Rimbaud i Lautréamont, Mauriac i Colette: un francès que et toca el voraviu de l’esperit. La veu de la Deneuve em conta com son pare ha portat una maîtresse rossa i jove, Elsa, a la vil·la; ens diu com neden, com es diverteixen, com Cécile coneix a Cyril, un veí jove i guapo, com sembla que la felicitat dels sentits i del doce farniente no s’acabarà mai. I cop en sec arriba Anne, amiga de la mare, faisandée, bella, refinada…
Fins aquí vaig escoltar. Va ser una festa entre tots els colors d’un crepuscle melat, vermellós, ardent…
Dins el llit m’he hagut de tapar amb el cobertor de roba de llengües…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!