Cop en sec una tristesa. Avui dematí he vist en un revolt de la carretera un home tapat amb un llençol davall un baladre vermell amb una moto destrossada al costat i molts de policies de trànsit. Era un home perquè els meus ulls s’han topat amb un braç de treballador, gruixat i pelut. Des d’aquí em dic a mi mateix i a tots els lectors: Cal anar amb molt de compte per la carretera! Exposam la vida a cada trajecte. Anar amb un vehicle és una situació de risc. A Mallorca aquest mes passat hi ha hagut seixanta-set morts i nombrosos ferits. Aquest més d’agost crec que n’hi ha tres. Una epidèmia pitjor que el càncer i que la sida. Un epidèmia que es podria resoldre amb lentitud, seny, racionalitat, tranquil·litat. M’ho dic a mi mateix que som el primer que pitj l’accelerador sense témer-me’n i agaf el cent trenta amb un no res. Lentitud és gust!
Cop en sec una alegria forta: El blog d’El llibreter és la pàgina més votada pel Premi Lletra (UOC). Com a fan, com a lector d’aquest bloc em sent molt concernit i don una en-hora-bona gran com la Seu al seu autor. No t’aturis Llibreter! Tens una lletra il·luminadora, clara i engrescadora. Tens un judicis polèmics i oberts. Tens uns lectors fidels. Endavant les atxes i per molts d’anys!
Cop en sec un poema. De Manoel de Barros.
DE MENUT ALLARGAVA RIUS.
VAGAVA LENT I FOSC–MIG FORMAT EN SILENCI.
VOLIA SER LA VEU ON LA PEDRA PARLE.
PAISATGES AL SEU ULL BADAVEN.
ELS SEUS CANTS EREN PLENS DE FONTS.
S’AJUNTAVA A LES COSES COM AROMES.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una forta aferrada pel coll.
El Llibreter