2 d'agost de 2005
Sense categoria
0 comentaris

EN EL CERVELL DE L’ESTIU. UN POEMA (IX)

POESIA PRA MIM É INFÂNCIA DA LÍNGUA, LUGAR ONDE A GENTE PODE OBEDECER A DESORDEN E DESOBEDECER A ORDEM.

MANOEL DE BARROS

RECOMAN AMB PASSIÓ ARRAUXADA LA NOVEL·LA D’ALBERT ROIG:

I PELAVA LA TARONJA AMB LES DENTS (EDICIONS 62)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!