Plagueta de Bord

Dins el llibre hi havia uns pètals de rosa rovellats que tacaven les planes com si fos l’ombra d’un papalló.
Rera els vidres de la cambra el pinar encaramellant-se cap als cims pelats.
Costa i Llobera camina ran ran de la cala del Pi de la Posada gat amb els crits de les xigales.
L’imagín ardent i reconcentrat, passant un guster de mirar aquelles aigües vinoses de l’alba i a la recerca d’una serenitat impossible.
Quan m’escap pels roquissars pens en Jaime Gil i Moralidades.
L’escultura d’una dona (la record de petit) que hi havia en una illeta davant el Club dels Poetes ha desaparegut. Només queden els peus clavats a la roca.
I el Club dels Poetes és una casa particular.
Tothom veu clar que el premi Formentor no té cap sentit.
Unes Converses Multidiciplinars, Renaixentistes del segle XXI mb grans fars de la intel·ligència. Això seria bo i necessari.
Una catalanitat mundial, com Costa, com Estelrich, com Alomar, com Bonet, com Riba, com Foix, com Villangómez, com Bauçà…
(…)
(Foto de l’homenot Joan Estelrich. Arxiu Andreu Manresa)
Som la festa d’algú!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!