Plagueta de Formentor (IV)

La forma lluitadora de defensar una idea de Ana Maria Moix, la circumvolució clara i estricta de Carme Riera, el to patriarcal, ferm i irònic de Josep Maria Castellet, l’impetuositat autobiogràfica de Marta Pessarodona, les fitxes acurades i sàvies de Cèlia Riba, l’escriptor sobre el polític de César Antonio Molina, la paraula esmolada i inventiva de J. C. Llop, la bellesa professoral de la lliçó de Perfecto Cuadrado, la defensa de les oblidades de la història de Maria Payeras, la càrrega autobiogràfica i referencial de Camilo José Cela Conde, el savoir faire tan subtil com dens d’Emili Manzano, la bonhomia i l’oralitat desfermada de Baltasar Porcel, la rotundiat en el judici de Jaume Vallcorba, etc.

Impressions accelerades d’uns dies (i unes nits) en l’escenografia d’un eden.
(…) 

He de sedimentar tanta d’acceleració, tantes de notes, tants d’instant perduts que xifren el teixit d’una xarxa d’encontres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *