I quasi no mirar res.
I quasi no tenir ganes d’escriure.
I quasi fer-ho per donar senyals d’emoció.
I veure el cul del turisme, tan emmerdador.
I pensar que fa falta molta de pensera.
Quins seran els pensadors lúcids d’aquests temps de pobresa i d’incultura?
S’aixequen tants de falsaris, tants de bàrbars vestits de savis, tants de miserables desfressats de gent bona!
Fa feredat!
(…)
Ned, llegesc, escric, badoc molt, no veig societat i procur recordar la ditA DE GUILLEM D’EFAK: TAL FARÀS, TAL TROBARÀS!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si quasi tots són federat’s en gremis d’esterils i deuen fer federat doncs aixií és més fàcil el control massiu i aprofitar-s’en per trencar qualsevol viabilitat d’organitzacions de la societat preexistents i per acabar d’extingir la raó de continuitat de les futures.
O pitjor encara TAL NO FARÀS, TAL NO TROBARÀS.
genial
tens dos e-mails amb presents