7 d'agost de 2008
Sense categoria
1 comentari

esborranys al sol: TOTSOL (2)

2- FÍSICA ASTRONÒMICA, AJUDA’M!
M’agradaria conèixer els sabers actuals sobre els forats negres (així, en plural bellíssim), especialement els de l’Un-i-vers, perquè podrien ser una bona metàfora per donar un panorama acceptable sobre el jo de la literatura. El jo seria una teoria de forats negres que xuclen, literalment i en els mil i un sentits de l’esperit. Escric sobre una varietat, no sé si dir una cultivar, d’escriptors que abans d’una forma ben poètica, i facileta, se’ls denominava escriptors-esponja. Avui he vist unes colònies d’esponges dins el fons de la marina llucmajorera. M’he returat una bona estona per contemplar aquella agrupació de cèl·lules vives amb forma de massa irregular, globosa, d’un verd fosc tot ple de forats que es dediquen a filtrar la mar tot el temps. I alimentar-se i viure (i també morir) d’aquesta circulació líquida. El Jo, que són molts i fresseja, com ens ensenya mestre J. V. Foix, pot quedar ben pintat amb aquesta agrupació foradenca. De formatge gruyère també.
(…)
Emperò la idea del forats negres —límits de l’Un-i-vers, límits del
propi Jo— que alhora són esponja, crui, xuclador, volcà, accelerador de
partícules i abís, naixament i mortaldat, i més conceptes
biomatematicoquimicofísics, i més coses substantivadores, verbívores,
s’acosta millor a la idea que em faig del lloc, del trull, del feiner,
de l’embull, del fet de desfer l’embull en una desfeta infinita en què
l’escriptor fila i desfila, sense fer cap desfilada, uep!, sí, enfila,
tix, tensa, llança, fa paraules de profunditats ocultes que esclaten
quan més ho esperes, sí, inventa amb fils i filats, pegats foradats i
esqueixos i records de l’avior, de l’avior tota que duu dedins, i del
futur present que duu dedins, fa com en un obrador de qualsevol tecné,
mester o ofici, la brodaria de formes, aquest entramat que crea
reaccions i metabolismes, irradiacions, en qualsevol direcció i amb un
tret repetit: la circulació atòmica de frases, de paraules, de fonemes,
d’alens.

  1. Quelcom passa perquè, en aquesta nostra borderia de brodaries, la circulació atòmica de frases, de paraules, de fonemes, d’alens, esdevingui tramat complex d’autopistes insensates i botxines de tantes vides. Que no cessin mai les dots esponjoses de qui sap fer set nusos a la cua de tot plegat. Que no claudiquin mai els conradors de la verba!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!