2 d'agost de 2008
Sense categoria
1 comentari

ME’N VAIG A L’ERMITA DEL MAR

No sé si tendré connexió electrònica.
Nedar, pensar, llegir, escriure, badocar, sentir, somniar, jeure, caminar, dormir, fer el temps lent.
Aquest és el meu carpe diem!
(…)
OLOR I DIETARIS

Som un amador d’aquest quaderns de bitàcola que molts d’humans duen cada dia de la seva vida. Crec que em vaig afeccionar d’adolescent a aquests textos apassionants amb el diari d’un home que quasi no feia altra cosa que el diari: Amiel. Un home que escriu: «Un dia més, un pas més cap a la mort», et pot donar totes les sorpreses. I pas un guster amb diaris tan de capçalera com El quadern gris de Josep Pla, el Journal d’André Gide i de Jules Renard, els Cahiers de Paul Valéry, els dietaris de Robert Musil, de Blai Bonet, de Wittgenstein, de Marià Manent, de Julien Green, el Glossari d’Eugeni d’Ors, els diaris de Marie Bashkirtseff, de Virginia Woolf, de Pierre Leauteaud, etc. Els humans en aquests temps carnissers i llançats cap a la incultura, s’obliden sempre seguit de si mateixos. El que aquest cronista aconsella als seus amics és que facin un dietari per a ells mateixos. I insisteix i sacseja i raona i desraona i fa l’ullastre esbrancat a favor d’aquesta manera de veure’s a un mateix. En una societat en què només se cerca l’entreteniment a preu fet, en què la gent només vol distreure’s, moure’s, anar de marxa, sortir a sopar, viatjar a tota, no avorrir-se, no estar sol, no pensar, etc., parlar d’un dietari sembla un absurd. Ja ho diu, clar i català, l’amic i mestre, Jordi Llovet: «Llavors succeeix que la gent es mor sense tan sols haver sabut com pot arribar a ser digna una vida.» Un dietari és una conversa amb un mateix que ens ajuda a conviure amb la vida i amb la mort que portam dedins (el quotidie morior dels clàssics). I això és higiènic, és engrescador, no té contraindicacions ni efectes secundaris. El dietari també hauria de ser un recordatori de les experiències oloroses, les més directes, les més oblidades. Un amic meu em va dir: Però com puc escriure d’olors si fa una mala fi de temps que no he ensumat res d’interessant? Vaig agafar el doble joc que el verb “ensumar” em donava i vaig contestar ben rabent: No em referesc al fet de descobrir cap secret o confabular-te amb algú, el que et vull repetir és que si no tens cada dia un parell d’experiències oloroses perdràs el nas, perdràs l’ensumera de les olors del món. Et perdràs, et faràs malbé. Una pàgina de la meva plagueta personal podria ser: Aquest matí l’aire condicionat del cotxe feia una olor de bufa ben pudenta. A la feina na Nassi ha duit uns albercocs que no coneixien càmera i he estat una bona estona ensumant-los abans de mossegar-los amb tota la càrrega de records que aquell gust un poc àcid em despertava. Devora el cotxe he trobat un colom mort que feia una pudor espantosa de descomposició, de cadaverina. Avui horabaixa he anat a fer una volta per foravila: he ensumat el bessó blanc, lletós, dels ametlons, he robat unes prunes vermelles com si fossin escultures de Murano que feien l’olor dels estius a Manacor i m’he fregat amb les fulles compostes dels ailants que fan sentor de verrim. Quan sopava a la fresca ens ha atacat la química deliciosa de les flors de gessamí que es mesclaven amb la frenesia de l’alfabeguera, la coentor de l’all de l’amanida de formatge de cabra fresc que cantava a pell de boc. Me’n puc anar a dormir tranquil i amb el nas esbraonat. No compt les males olors, especialment corporals, que he viscut a les dues cues que he fet. En temps de crisi les cues es fan més llargues. Olorós i savi agost. Us desig El bell estiu, com un conte de Cesare Pavese!

  1. a carpediar, a badocar i sentir, a jeure i a nedar… et desitjo el bell estiu dels immortals, olorós i savi, com tu dius. Ha estat un alè veure que recomanes l’ofici d’escriure petit dels dietaris. Fent el cor fort…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!