1 d'agost de 2008
Sense categoria
3 comentaris

IMITACIÓ DEL MAR

L’home que no dugui la música dins seu, / aquell que no el commou la harmonia suau dels sons, / és prest per a la traïció,el furt i la perfídia; / Desconfia d’un home així.
 Xècspir

1-LA MEDITERRÀNIA ÉS EL CENTRE DEL MÓN
Si ara em posàs a dir de cop i quasi automàticament, de bon de veres, les coses que són la Mediterrània ompliria com a mínim dos fulls de la primera arrencada. Emperò no ho faré. Només diré que Maria del Mar Bonet, l’amiga, la poeta, la cantant, la compromesa amb la vida dels humans i del món, la lluitadora per la seva identitat a través de la llengua catalana, la local i la universal, tot això i més, és una dona mediterrània, és la Mediterrània, és el llombrígol de la civilització, de la cultura, del amor, del pensament, del riure, del fruir, del passar gust, del sofrir, del saber les veritats de la tragèdia de ser humans mortals, del recercar amb tota l’ànima, del saber: el fonament de la humanitat.
2-UNA POETA QUE CANTA. Si ho pens bé qued enlluernat. La Bonet és una poeta, això vol dir que aplega mots i els fa dir amb música verbal totes aquelles coses que sent: l’enamorament, l’espera, el desig, les llunyanies, les injustícies, les joies, els estremiments de l’esperit, la geografia íntima de les emocions, etc. Emperò, a més a més , oh prodigi!, aquells versos passen per la seva gargamella, per les cordes vocals, pel paladar, per les dents, per les mucoses ensalivades, per la sexualitat dels llavis i surten fets cançons carregades d’electricitats enrampadores, enlluernadores, vivificadores, que donen esperança, que fan més habitable el món, que donen gust, que fan somniar. Aquesta és la rel fonda de la Bonet. Aquesta capacitat de recantar cantant, aquest saber fer cantar de bell nou el cant dels mots que ella mateixa ha ha confegit.
(…)
3-UNA POETA QUE MUSICA POETES. Aquest quaranta anys de feina
compositora i cantadora de la Bonet són una festa. I li hem de donar
gràcies per tota la divulgació de la bona que ha fet de tants i tants
poetes que estima: des de les anònimes cançons de treball a Barbara,
des dels Alcover, Costa i Llobera a Bartomeu Rosselló Pòrcel,  des
d’Ovidi Montllor a Guillem d’Efak, des de Mick Jagger, Keith Richards,
Andrew Oldham a Albert García i Zülfü Livaneli, des de Theodorakis a
Jackson Browne, etc.
Aquesta feina de medium i de mitjà no li podrem agrair mai. Moltes de
vegades quant llegesc Rosselló-Pòrcel la veu de la Bonet m’acompanya
com una bendicció.
4- LA BONET ÉS UNA PARET MESTRA DE LA CULTURA CATALANA. Des d’abans
dels Setze Jutges la Bonet ja era una lluitadora en totes les trinxeres
de l’alliberament. Quan ens coneguérem lluitàvem contra el franquisme,
després hem hagut de lluitar per la democràcia, per la cultura, pel
sentiment, per la vida, per la identitat, per la nostra estimada
llengua catalana, pels nostres paisatges, per la nostra terramariaire,
per ser qui volem ser. I la Bonet amb tota la seva energia es
converteix en una paret mestra que sosté de la tradició a la
modernitat,que ens sosté.  No us en temeu? No us n’adonau?
5-DONOTA.La Bonet és una Donota. Això no és cosa nova dins la nostra
cultura. Emperò sempre han triomfat els Homonots. Feliçment ja duim una
llarga tradicó de donotes. Maria Antònia Salvà, Caterina Albert, Mercè
Rodoreda, Cèlia Viñes, Annà Murià, Montserrat Abelló, Maria Àngels
Anglada, Maria Mercè Marçal, etc. La Bonet és d’aquestes, creadores, 
lluitadores, centres vitals d’energia, fundadores de monuments
d’intel·ligència. Dones amb tremp moral. La Bonet té un tremp moral que
la defineix: la responsabiltat d’escriure i de cantar bé.
6-APRÈN A FER-TE AQUELL QUE ETS. Això ens va deixar dit Píndar. La
feina de la Bonet va per aquest camí. Tota la seva obra és un
aprendre’s a ser què és ella: un dietari de poemes i melodies.
7-NENÚFARS DINS LA MAR. No veis com creixen selves i clívies, deserts i
sets dins mar? No veis com volen pells d’amor i universos de lluita
dins mar? No veis l’instant del llamp que apareix dins la veu de la
cantadora marina? No veis com la carn és fa mar i la veu es fa ona i el
gra de veu és un desert que ens umpl d’oasis? No veis la vida bategant
sempre seguit en la veu de la cantadora de mar?

  1. Els traidors traïts, els furtadors furtats quan deu és cria i aquets s’enjunten en harmonia amb la seves perfidies.

    Qui és Xècspir?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!