LECTURA I DIÀLEG A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL D’ALAIOR (MENORCA)

La fragmentació de la cultura catalana és l’arma dels nostres enemics. Ideetes així pensava mentre un fokker amb hèlix d’Air Nostrum (que no té res de nostre, tot en espanyol i anglès: bilingüisme d’imperialista!) sobrevolava Menorca, aquesta illa que estim amb una especial tendresa per molts, molts, de motius.
Encara duc la bella atupada d’anar a tota una mala fi d’hores (tenc jet-lag menorquí) entre Palma, Maó, Sant Lluís i Alaior.
A l’hotel de Maó, fou impossible mirar la Xarxa (o no funcionava o estava ocupada. Vaig passar! Hi ha molta de vida fora de la Internet, ai las!). Això demostra un sistema hoteler un poc obsolet (com l’apartament que em donaren enlloc de cambra: 80 metres quadrats tudats. No comment pus infraestructures hoteleres.
Un dinar excel·lent, fet per la poeta i, sobretot, amiga, Margarida Ballester (a més a més la presentadora d’Acrollam a Alaior) a la seva casa del bosc de Sant Lluís. Esmolàrem la garrova a voler i tocàrem tots els temes (personals, culturals, socials, mundials, etc.). Lucidesa, experiència i amor a la llengua i la cultura catalanes per mil i un tubs: dos vells lluitadors dels seixantes (del segle passat), que no amollen!
(…)
Després d’una siesteta, preparar papers i llibres (duia una maleta de material literari!) em vénen a cercar els organitzadors, Núria i Biel, m’expliquen la feina incessant de culturalització que fan en de dia i en de nit. Algú hauria de’estudiar el “voluntariat” que sosté aquesta cultura nostra tan amenaçada, tan fràgil, tan atacada per molts de costats i de fronts. Bravo pel “voluntariat”!
A la Casa Salort una blioteca humil, noble i amb molts de lectors (especialment lectores que organitzen clubs de lectura). Vaig veure que Acrollam sortia el número u en un rànquing del mes fets pels lectors i em vaig emocionar. No ho havia vist mai. Els meus llibres, revistes, prospectes i rotllos, tot sobre aquest cronista, en una exposició ad hoc. Molt bé. Gràcies!
I gràcies a un conjunt de persones que a la terrassa a la fresca alaiorenca escoltaren la paraula sàvia i apassionada de Margarida Ballester fent gros sobre Acrollam (Penjaré, copiaré el text que em va donar). I la meva paraula dient, contant, llegint, xiclant, bramulant i xiuxiuejant, segons els moments literaris, amb vida, obra, textos, pamflets, denúncies, emocions, prodigis, patiments i gaudis de la lletra i la seva importància essencial per a la vida dels lectors de bon de veres. La lletra com experiència de vida i com forma de felicitat. Va ser un fester amb diàleg de les nou a les deu i mitja del vespre. Gràcies escoltadors per aquesta marxa que ens donàrem!
Després un soparet en un bar hippi, Larios, l’únic que trobàrem a Maó, a la plaça de la Conquesta, on parlàrem de gestió cultural, de poesia, de manca de comunicació entre els Illes Balears, de la manca de comunicació entre Principat, País Valencià i Illes alears (quin obsessius de collons, diria un enemic!). Tot això amb noms i llinatges, amb fetes i fets. Més poesia, més amics, més nit calorosa i festiva amb perfum d’un dels ports més bells que he conegut mai: el port de Maó!
Estic content de seguir dins la meva feina d'”home pont”!
No és sempre l’escriptor un HOMEPONT!?
BAI!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *